Producció Nacional de dansa

-

Audtitori de Granollers. Dues peces: Estol i Many. Dos coreògrafs: Roser López Espinosa i Thomas Noone. Dues propostes amb un entreacte de 20 minuts i, com a cirereta del pastís, un col·loqui amb els ballarins/es i la Roser, a qui li hem de donar les gràcies per seguir investigant, estar tan pendent de la sensibilitat dels ballarins/es amb qui treballa i tenir les llibretes plenes de desitjos. A Estol domina el blanc, el treball en equip i la sensació de pau; mentre que a Many la música ens fa entrar en una atmosfera irritant amb cossos de colors terrosos que fugen, s'adapten, cerquen, contacten... amb altres cossos.

Quants matisos pot transmetre el cos! Cal treballar-lo perquè continue donant vida a projectes artístics - i vitals... Així com també és recomanable assistir a espectacles de dansa per obrir la ment i donar ales a la sensibilitat, sense oblidar el fet d'apostar per projectes interessantíssims que es realitzen a través d'aquesta disciplina a l'estat espanyol i arreu del món.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Només una vegada

-
Imatge
Una parella de classe mitjana, ell és escriptor i ella, editora, acudeixen a una teràpia perquè ell li ha pegat, però només una vegada. Marta Buchaca, la dramaturga, quan es va representar Només una vegada a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya manifestà que "molta gent hem tolerat, tolerem o tolerarem relacions amb una certa violència i crec que és una cosa que tenim molt arraigada i de la qual ens hem de despendre". Només una vegada obri infinitat d'interrogants, sobretot amb les preguntes de Laura, la psicòloga. També parla de prejudicis: aquestes situacions de violència de gènere només les passen pobres i gent sense estudis, dones de classe baixa. Marta Buchaca en un centenar de pàgines fa aparéixer en escena un garbell de temes: la culpa, els límits que li posem a la parella -on comença la coartació de la llibertat individual?-, quin pes li donem a la nostra imatge pública, la importància de la nostra carrera professional i l'èxit d'aques
Més informació

A tots els que heu vingut

-
Imatge
A causa de la situació excepcional que vivim amb el COVID-19, el TNC ha obert la biblioteca a disposició de tothom. Gràcies a la gran aposta que Arola Editors ha portat endavant en la publicació de teatre podem llegir més de 60 obres corresponents al teatre actual i contemporani. Aquesta editorial té col·leccions dedicades tant a la dramatúrgia actual com als clàssics, així com també llança una proposta de teatre adreçat a adolescents -difícil de trobar en l'àmbit editorial actual al nostre país. Arola Editors publica aquelles obres que s'estrenen al Teatre Nacional de Catalunya. Gràcies a aquest fet, una de les conseqüències directes és que ens permet conèixer les propostes abundants i variades pel que fa al gènere, a la tipologia dels personatges, a l'escenificació, a la temàtica... que escriuen els dramaturgs i dramaturgues catalans/nes actuals. Marc Rosich, en aquest cas, ens presenta una família catalana, més concretament convergent, on la dona d'uns 70 anys
Més informació