Només una vegada
Una parella de classe mitjana, ell és escriptor i ella, editora, acudeixen a una teràpia perquè ell li ha pegat, però només una vegada. Marta Buchaca, la dramaturga, quan es va representar Només una vegada a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya manifestà que "molta gent hem tolerat, tolerem o tolerarem relacions amb una certa violència i crec que és una cosa que tenim molt arraigada i de la qual ens hem de despendre". Només una vegada obri infinitat d'interrogants, sobretot amb les preguntes de Laura, la psicòloga. També parla de prejudicis: aquestes situacions de violència de gènere només les passen pobres i gent sense estudis, dones de classe baixa. Marta Buchaca en un centenar de pàgines fa aparéixer en escena un garbell de temes: la culpa, els límits que li posem a la parella -on comença la coartació de la llibertat individual?-, quin pes li donem a la nostra imatge pública, la importància de la nostra carrera professional i l'èxit d'aques