Paraules en joc

A Llevant Teatre engeguen la temporada amb "El pes de plom" de la companyia La Virgueria. El tràfic d'armes, a través del lligam de dues parelles: el propietari d'una gran empresa d'armes i la dona, una periodista que investiga a aquest magnat dels negocis i la parella. Molta energia. Una banyera, plena de bales. Les armes, representades en escena amb unes caixes de fusta que basteixen l'escenari, i la banca s'alien a través del sexe i el desig. Escenes creuades de les dues parelles. Converses mirant el públic, amb gran escolta. La música, els sorolls creats en escena, els sospirs dels personatges i els recursos audiovisuals ens fan canviar d'espai, ens col·loquen en una nova situació. El fum i els llums dibuixen un cementeri ens fan viure dins. Canvis ràpids, salts temporals i gran intensitat en escena que, de tant en tant, toquen la nostra sensibilitat. Poder, professionalitat, sexe, desig, amor, passió, degradació, força, complicitat i aquest...

Les dades de la història, projectades a l'inici de l'espectacle, deixen pas a les històries personals plenes de patiment, desengany, fam... Xicotetes històries corprenedores que conten com uns xiquets són cridats al front, per tal de lluitar en una batalla que ja estava perduda, només era una mena d'estratègia militar. En escena, es desmitifiquen polítics i militars d'ambdós bàndols. Al voltant d'una taula llarga, ens conviden a conèixer els protogonistes. Aquesta superfície, col·locada a diferents alçades, ens ajudarà a imaginar els diferents moments pels que passen aquests xicots: l'anada cap a la guerra, les trinxeres, la retirada o un tràgic final. La música i el cant en directe és un recurs que es fa servir d'una menera molt encertada, els instruments clàssics i la veu ens col·loquen als espectadors al costat dels interprèts en els moments dramàtics. Cal agrair, al Teatre Lliure, una lliçó d'història. In memoriam em va emocionar profundament...