Paraules en joc

Sol, solet ha estat una de les grans descobertes teatrals de l'any. No la coneixia en absolut -potser va ser una de les moltes obres dramatúrgiques enunciades en el manual d'oposcicions d'aquest autor-, el títol no em deia absolutament res. Només tenia notícies que el Teatre Nacional de Catalunya havia apostat per aquesta peça d'Àngel Guimerà. Des de l'inici la trama i els conflictes entre els persontges ens atrapen i ens tenen amb l'ai al cor durant l'hora i quart que dura aproximadament la respresentació. La història d'una família, inspirada a l'inici del segle XX però completament exportable a l'actualitat, ens porta pel laberint de les passions humanes: la gelosia, l'amor, el desig, l'honor... I ens fa qüestionar-nos decisions, reptes, actituds... Guimerà ens parla dels lligams de les relacions humanes, sense tòpics. Els clarobscurs de l'ànima humana dibuixats en escena deixen un ramat de preguntes. Carlota Subirós realitza