Paraules en joc

Mirada directa i penetrant de Salva Soler. Complicitat entre música, d'Andrea Porcar, i paraula. Escolta entre els intèrprets -molta! Missatge proper: para, mira, viu, escolta, pateix, sent... Però moltes vegades oblidat per la voràgine del dia a dia.

Dona gust escoltar paraules tendres, passionals, suaus, punyents... un divendres d'agost en un lloc tan meravellós com el Calvari de Vilanova d'Alcolea, enmig d'un pati de butaques improvitzat ple de persones de diferents generacions. Aquell dia van gaudir de la poesia des de nadons a gent gran. I, a més a més, aprofitar aquesta amalgama de veus per (re)descobrir Marc Granell. Per tot això, només podem donar-vos les gràcies per oferir-nos espectacles tan excelsos i tan propers alhora, en terres castellonenques. Frisem d'emoció per assistir a la segona edició del Comboi!

Un escenari cobert de sorra. Entrades al sol i a l'ombra. La mort, una llarga capa vermella. La lluna, un cua blava preciosa enganxada a la cintura de Clara Segura. Un cavall formós envoltant els personatges.

Poemes en castellà, català i portugués. Versos dedicats als quatre elements. Quatre espais, cada element ocupa un indret del Museu de la Tela de Granollers. L'aigua de l'estany es fusiona amb els versos cantats. L'aire vibra amb les notes de la guitarra. La terra ens connecta a través dels clàssics i ens suggereix escoltant espiritualment . El foc s'aviva amb les notes del piano. Els elements han permès que adolescents i adults ens endinsem en l'univers poètic romànic, tan proper pel que fa a l'essència tan allunyat, massa vegades, a les aules. Per comprendre'ns només cal obrir els cors i tenir el desig d'escoltar.

Però que ningú s'alarme, la situació està controlada. L'aparició ha estat realitzada de manera pacífica en un acte cultural. Concretament, ha estat la nit de dissabte 17 d'octubre a l'escenari del Centre Cultural de Cardedeu (entitat que es mereix una felicitació per la magnífica programació que ofereix) entre un bon grapat d'artistes on l'esperit de lluita, de rebel·lia, de lucidesa amb la paraula directa, el discurs compromés i un toc d'humor han impregnat en els participants per tal de transmetre-ho al numerós públic que ha gaudit de l'espectacle total . Cançó, poesia, música i rapsodia s'han fusionat, gràcies a una magnífica organització que ha lligat i dinamitzat l'escenificació, gràcies en bona mesura a la rapidesa dels canvis. Ovidi ha reaparegut (i amb quina contundència!), a través de la paraula dita i cantada, amb la fermesa de conviccions, amb la denúncia de les desigualtats socials, amb la cerca d'un món millor, amb la tendres...

Anna Montero aboca en aquest llibre el dolor i els sentiments que li ha produït la mort del pare. Com si tornés d'enlloc es divideix en dues parts: les pedres i el temps , on el record, el dolor i el buit que ha deixat son pare estan a flor de pell, i per no res , on la mirada, encara que tocada pel record i la reflexió, es desvia a poc a poc cap al futur. La poeta universalitza la mort del pare, a través d'una veu lírica afinada, ens fa acompanyar-la pel trànsit del dol, fa travessar el/la lector/a per la pèrdua, la pèrdua dels fonaments. Montero ens proposa una travessia per mar, cel i terra, pel buit i la solitud mentre cerca la manera de seguir.Fa un ús magistral de la poesia, les paraules i allò que evoquen aquestes per expressar el dolor, que podem compartir amb ella de tan proper i real com el dibuixa a través de la maquinària literària al servei dels sentiments. A més, certs elements com el taxi, el cafè i les andròmines ens acosten a un univers quotidià. Com si to...

Estel Solé mostra la realitat quotidiana de manera directa i, de vegades, descarnada. Sense tòpics, els poemes creen una gran connexió amb el/la lector/a: reciclatge, bosses de pipes, semàfors, pernil dolç, airbag ... Amb referències a èpoques precedents per a parlar del present, del nostre present, inspirant-se clarament en el que viscut i també en el que ha observat. Dones que somiaven ser altres dones està dividit en tres parts, en les quals des dels sentiments de fracàs, de ràbia, de frustració contraposats a l'esperança i l'estima, avancem en la muntanya russa de l'experiència. La segona part mereix especial atenció perquè els animals es converteixen en protagonistes, amb només set poesies parla de les relacions de parella, de la condició de dona i d'ésser humà, de la por, del servilisme i de la possibilitat de canvi. Una mostra d'aquesta llengua directa i punyent, amb el simbolisme que li permet transmetre un pensament clar que descriu tantes situacions que...

Zoe Valdés ens mostra una dona amb fortes experiències i reflexions a partir de les vivències i la cultura. Comparteix les misèries humanes sense embuts, però es mostra segura d'allò que vol per seguir endavant: yo nunca seré me niego por millones de chansones saxofón y golondrinas a ser una mujer desnuda frente a la prensa extranjera. Amb una poesia que beu possiblement de l'escriptura autòmatica -els espais dins del mateix vers, no són gratuïts; són la plasmació d'anar d'un lloc a l'altre, d'aquest embull de pensaments i experiències-, ens fa arribar un remolí de sentiments, de músiques, de lectures, de referents clàssics, d'accessoris quotidians que ens situen de ple en un univers dispers, brutal de vegades i amb certs tocs surrealistes: Lotería juguemos al piano de Odiseo las calles si somos alegres al alba flotarán en la piscina En el grapat de referències de què fa ús de vegades difumina la comunicació, sobretot en la primera p...

Per començar aquest esbós, esperem que col·loquial, proper però ben entrellaçat i paït, com el poemari de la Sílvia Bel, citarem les paraules del pròleg/"deu manaments" -original! i sense pèls a la llengua- de MªÀngles Cabré: (l'autora) s'arrisca a no seguir camins trillats, allunyant-se dels premis literaris, de les subvencions, de les capelletes i d'altres verins . El cor de la carxofa és mossegat... Llavors toca netejar els plats bruts, col·locar bé la cuina, fer recompte d'allò que tenim i que hem usat. Ens connectarem al xat, i escoltarem 3P en alta fidelitat . Recordarem els viatges, els souvenirs, l'art, la família i també l'insomni. Tornarem, però, a posar el radar, eixe que ens fa ensumar en qualsevol lloc la cacera. I la utopia de volar (o de voler). Després toca posar-se en forma i passar pàgina. Sorpresa! "Espai per a la teva llibertat", unes pàgines en blanc per escriure, pintar, reflexionar... Per últim, donar-vos el missat...

Encarna Sant-Celoni i Verger realitza una tria de poesia amorosa i eròtica. A través de tres calaixets artístics: Ígnies, Tèrries i Hídries , ens arriben seixanta-nou composicions escrites per dones en llengua catalana, entre les quals hi ha Anna Dodas, Caterina Albert, Dolors Miquel, Ester Xargay, Júlia Zabala, Maria Antònia Salvà, Maria-Mercè Marçal, Montserrat Abelló, Quima Jaume, Rosa Leveroni i Teresa Pascual. Del gran ventall mostrat, hi ha algunes veus que em resulten més clares, com la de Dolors Miquel ( El vers arrampat al naixement de la bragueta ), més suggerents, una d'elles és Maria-Mercè Marçal ( Com una serp, cargola’t al meu ventre/I cerca’m, amb verí d’amor, el centre ), més vaporoses, una exponent és Rosa Leveroni. També un grup de poemes puntuals tenen gran força. Ara bé, em sembla que un seguit de poesies es queden en la tradició, en el joc de paraules, en la figura retòrica. Aquesta conversa fictícia que es pot arribar a mantenir amb algunes de les po...