Paraules en joc

Mirada directa i penetrant de Salva Soler. Complicitat entre música, d'Andrea Porcar, i paraula. Escolta entre els intèrprets -molta! Missatge proper: para, mira, viu, escolta, pateix, sent... Però moltes vegades oblidat per la voràgine del dia a dia.

La Plaça de l'Església d'Albocàsser es va convertir en un vaixell en ajuda dels refugiats la nit de la Mare de Déu d'agost. En el bot salvavides, van donar alè als refugiats La Rondalla de la Puríssima, el cor de xiquets i xiquetes, un contacontes on es va explicar la història de "Els dos monstres", el ball de bastons i la dansa del ventre. La corda que lligava aquestes actuacions van ser imatges dels refugiats i poemes de Joana Raspall i dos poetes que van haver de marxar dels seus països. Enguany va ser la quarta edició d'aquesta mena de fita, ja establerta, el vespre o la nit de la Mare de Déu, on Tere Boix Ferrando, amb la col·laboració de gran quantitat de la gent del poble, crea un esdeveniment artístic de gran qualitat. Ara bé, treballar amb un grup gran de persones costa molt, ja que la creació artística requereix molt de temps i dedicació. No obstant, poder oferir aquest tipus d'espectacles, tan originals, lúdics i al mateix temps compromesos ...

Música valenciana d'arrel passada pel sedàs dels instruments medievals i renaixentistes en un indret tan màgic com el convent de Sant Francesc de Morella. El cant líric d'Elia Casanova va convertir en una joia les cançons de bressol que va interpretar. Cal destacar la gran escolta dels músics i dels cantants, els quals tenien molta presència a nivell individual i, al mateix temps, estaven pendents de la resta per entrar a cantar o a l'hora d'acabar una composició. El concert va ser com un bàlsam per a l'ànima.

Un escenari cobert de sorra. Entrades al sol i a l'ombra. La mort, una llarga capa vermella. La lluna, un cua blava preciosa enganxada a la cintura de Clara Segura. Un cavall formós envoltant els personatges.

Les dades de la història, projectades a l'inici de l'espectacle, deixen pas a les històries personals plenes de patiment, desengany, fam... Xicotetes històries corprenedores que conten com uns xiquets són cridats al front, per tal de lluitar en una batalla que ja estava perduda, només era una mena d'estratègia militar. En escena, es desmitifiquen polítics i militars d'ambdós bàndols. Al voltant d'una taula llarga, ens conviden a conèixer els protogonistes. Aquesta superfície, col·locada a diferents alçades, ens ajudarà a imaginar els diferents moments pels que passen aquests xicots: l'anada cap a la guerra, les trinxeres, la retirada o un tràgic final. La música i el cant en directe és un recurs que es fa servir d'una menera molt encertada, els instruments clàssics i la veu ens col·loquen als espectadors al costat dels interprèts en els moments dramàtics. Cal agrair, al Teatre Lliure, una lliçó d'història. In memoriam em va emocionar profundament...

Virtuosisme i passió a flor de pell. Vam ballar, passejar, xiuxejar, grimpar, submergir-nos... amb la fusió de piano, percussions i guitarra. Gràcies per emocionar-vos i emocionar-nos.

Rebuda inesperada: "Veureu l'obra a peu dret a l'escenari. Deixeu les jaquetes a les butaques. És permès fer servir els mòbils". Són les instruccions que ens donen a la porta del teatre. Després d'aquesta primera sorpresa, a l'escenari ens esperava un cub, que es convertiria en quatre pantalles, connectat amb mitjans tecnològic amb la zona d'arts plàstiques, més quatre dj's i un personatge força satíric que es movia en l'escena amb total llibertat. Quin còctel d'ingredients! A partir de la història, instrumentalitzada tant pel règim com pels opositors, d'un tunisià que es va suïcidar perquè no li anaven bé les coses, Insectotròpics posen en qüesstió des del paper de les xarxes socials o la manera en què ens fan arribar la informació, fins a la consistència d'una revolució. Una barreja d'imatges de tota mena que juntament amb la música "discotequera" ens fan viure una esppècie de malson, que en molts moments crea angúst...

Teatre, dansa i música: tres disciplines artístiques, tres dones i cinc històries de dones represaliades sota el règim franquista. Míriam Iscla, Xaro López i Maika Makovski, amb pocs elements escènics i un panell audiovisual de suport, tenen a l'auditori amb l'ai al cor per la intensitat i la veritat transmeses a l'espectacle. Històries realment dures, embastades amb una sensibilitat i una escolta desbordants, per mostrar la memòria històrica soterrada de les dones. Aquesta ressenya podria ser molt llarg, podria explicar fil per randa els detalls de la creació, però una actuació com aquesta s'ha de viure. No tens paraules quan acabes i quan les recuperes són insuficients per a descriure allò que has viscut a la sala. Entre les tres disciplines artístiques es produeix un collage d'imatges que ofereixen al públic la línia essencial de la història, el fil de l'ànima de l'argument. Darrerament sembla que la memòria s'està despertant. Espectacles com aq...

Però que ningú s'alarme, la situació està controlada. L'aparició ha estat realitzada de manera pacífica en un acte cultural. Concretament, ha estat la nit de dissabte 17 d'octubre a l'escenari del Centre Cultural de Cardedeu (entitat que es mereix una felicitació per la magnífica programació que ofereix) entre un bon grapat d'artistes on l'esperit de lluita, de rebel·lia, de lucidesa amb la paraula directa, el discurs compromés i un toc d'humor han impregnat en els participants per tal de transmetre-ho al numerós públic que ha gaudit de l'espectacle total . Cançó, poesia, música i rapsodia s'han fusionat, gràcies a una magnífica organització que ha lligat i dinamitzat l'escenificació, gràcies en bona mesura a la rapidesa dels canvis. Ovidi ha reaparegut (i amb quina contundència!), a través de la paraula dita i cantada, amb la fermesa de conviccions, amb la denúncia de les desigualtats socials, amb la cerca d'un món millor, amb la tendres...

Ahir vam celebrar la V Festa Estellés dels Ports a Morella organitzada pels Ports en Moviment i l'Ajuntament de Morella. La Rabera Eclèctica vam participar amb la direcció d'un grup de joves de Forcall amb la col·laboració del Casal Jove de Forcall per tal de realitzar un xicotet homenatge a Ovidi Montllor. L'experiència personalment em deixa la ment cosida a preguntes. La motivació i el compromís dels adolescents va ser molt lax. Quina és la causa? Actuar a un teatre en el mateix cartell que Laura Borràs i Pau Alabajos no està gens malament. Pot ser no anar al teatre habitualment o no tenir gaires referents culturals al voltant condiciona aquest tipus de comportament? A més, el muntatge usava la tecnologia com a mitja per poder transmetre alguns versos del cantant d'Alcoi. Els mòbils per a les persones que estaven a l'escenari era la finalitat o només el mitja que els va permetre arribar a Ovidi Montllor? I al remat, les hores que van dedicar els meus compa...

La Rabera Eclèctica vam tenir el plaer de poder oferir l'espectacle multidisciplinar "El cor tot ple de grills", basat en poemes de Vicent Andrés Estellés, als alumnes de 4rt d'ESO i 2n de Batxillerat de l'Institut Leopoldo Querol de Vinaròs. Dic plaer no com a construcció estilística de la llengua sinó perquè realment poder apropar la cultura als centres d'ensenyament és un goig. És un públic difícil, no ho neguem, si no els arriba ho expliciten clarament i en veu alta; ara bé, encara que les formes artístiques de vegades siguen allunyades d'allò amb què estan familiaritzat, l'ús de la dansa o la falta de definició de personatges i situacions que envolta el món poètic són dos bons exemples, si s'aconsegueix captar l'atenció és una manera d'obrir nous horitzons en l'alumnat. Mostrar-los altres universos, que els poden modificar més o menys depèn de la sensibilitat, les vivències, els gusts o les aficions de l'alumnat és un dels ob...

En el marc de la XVIa Fira Mediterrània de Manresa, vam poder gaudir de l'alegria de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. La mescla de present i passat, amb una càpsula d'interpretació, una gran sentit de l'humor i una dosi d'ironia tant en la visió de la vida com del caràcter perifèric del territori on viuen, van crear una atmosfera festiva entre el públic nombrós que de seguida es va deixar portar pels artistes. La formació de les Terres de l'Ebre ens va oferir un repertori divers pel que fa a la música des de la jota, als ritmes pop, passant per la cançó popular, que va fer xalar als assistents. Per una banda, propostes com aquestes ens conviden a conéixer el territori, de vegades molt proper però que pel seu caràcter rural o pel fet que estiga poc habitat no el fa atractiu als visitants; per una altra banda, a aquelles persones que tenim lligams d'alguna manera amb aquesta comarca ens emociona i ens estira del fil de la pertinença.

Moltes veus femenines ha sigut una gran experiència: Veus femenines , espectacle de La Rabera Eclèctica ha sigut fusionat amb la música d’algunes de les integrants de La Unió Musical de Vilafranca. Els saxos, amb la imatge malenconiosa i sensual. La interioritat de les flautes. El piano barrejat amb els altres instruments. Les veus energèquiques o tristes, des de la depressió a la reivindicació, passant per tot tipus d'estats i matissos. Música, poesia, estètica, teatre. Una actuació màgica, eclèctica i plena de feminitat. La gran emotivitat dels poemes juntament amb la música apropiada han estat un còctel perfecte per a despertar emocions. La música, una afició per a moltes d’elles, s’ha mesclat en el teatre i ha convertit l’actuació en una esdeveniment especial per a totes nosaltres: gratificant, diferent, emotiva... Dissabte, a la Sala Carles Pons de Vilafranca, vam poder comprovar com la paraula i la música són un instrument que poden ajudar a lluitar i transformar tot al...