Paraules en joc

Poemes en castellà, català i portugués. Versos dedicats als quatre elements. Quatre espais, cada element ocupa un indret del Museu de la Tela de Granollers. L'aigua de l'estany es fusiona amb els versos cantats. L'aire vibra amb les notes de la guitarra. La terra ens connecta a través dels clàssics i ens suggereix escoltant espiritualment . El foc s'aviva amb les notes del piano. Els elements han permès que adolescents i adults ens endinsem en l'univers poètic romànic, tan proper pel que fa a l'essència tan allunyat, massa vegades, a les aules. Per comprendre'ns només cal obrir els cors i tenir el desig d'escoltar.

Lita Cabellut: artista, dona i gitana. Una autèntica desconguda, per a la majoria. La inspiració per al treball de creació del 2n de Batxillerat Escènic de l'Institut Celestí Bellera, dirigit per Marta G. Otín i Laura López. Qui som? Què volem? Què ens neguiteja? Com ens sentim? Com ho expressem?... "Jo vull ser guapa! Perquè els guapos tenen la vida més fàcil." "Jo no sé què vull ser." Una cerca en l'interior de persones que albiren l'edat adulta. Preguntes que ressonen en l'ànima humana. Un procés de creació multidisciplinar gens fàcil -com l'existència, potser.

Jo, als meus 36 anys, estic aprenent molt, diria que és un moment on estic aprenent especialment, ja que estic suficientment calmada i amb harmonia amb mi mateixa, fet que em permet absorbir molts imputs exteriors. També penso que l'estat actual, tant a nivell personal com artístic, és el fruit del treball que he realitzat al llarg dels anys. En aquest bon moment, se'm plantegen molts interrogants a nivell professional. Com ensenyar? Com arribar als estudiants si potser no és el moment? Com transmetre els continguts i, sobretot, els valors? En primer lloc, la meva motivació és fonamental, si jo estic viva es transmet. A més, l'energia, motivació i energia van de la mà. En segon lloc, per a aprendre, en general, cal també rutina: la constància en el treball és necessària per crear hàbits i per agafar destreses intel·lectuals i, també diria, personals. En tercer lloc, lligar allò que es vol ensenyar amb l'entorn i amb les vides dels nois i les noies que tinc davant, ...

La visita es va iniciar al Barri de Sant Gervasi, vam començar el recorregut a la parada Pàdua dels Ferrocarrils Catalans (Línia Av. Tibidabo). La primera parada, després d'explicar al punt de trobada la infantesa de Mercè Rodoreda (influència de l'avi, no va poder anar a l'escola...) va ser davant de la casa on va nàixer -actualment espècie de fàbrica, on hi ha una petita placa on anuncia que és el lloc on va nàixer Mercè Rodoreda-, seguidament ens vam detenir davant d'un carrer de casetes amb jardí, a continuació vam passar per la Casa Vicens, d'estil modernista i oriental, pel carrer Montseny, per la Plaça del diamant, pel refugi antiaeri -menut i estret- i pel Mercat de Gràcia; els punts triats per comentar diferents aspectes de La Plaça del diamant . La vida i la trajectòria literària de Mercè Rodoreda les coneixia. Ara bé, alguns fets van fer encendre una alarma en el meu interior perquè potser encara que els havia escoltat no els havia donat la importància...

Ahir vam celebrar la V Festa Estellés dels Ports a Morella organitzada pels Ports en Moviment i l'Ajuntament de Morella. La Rabera Eclèctica vam participar amb la direcció d'un grup de joves de Forcall amb la col·laboració del Casal Jove de Forcall per tal de realitzar un xicotet homenatge a Ovidi Montllor. L'experiència personalment em deixa la ment cosida a preguntes. La motivació i el compromís dels adolescents va ser molt lax. Quina és la causa? Actuar a un teatre en el mateix cartell que Laura Borràs i Pau Alabajos no està gens malament. Pot ser no anar al teatre habitualment o no tenir gaires referents culturals al voltant condiciona aquest tipus de comportament? A més, el muntatge usava la tecnologia com a mitja per poder transmetre alguns versos del cantant d'Alcoi. Els mòbils per a les persones que estaven a l'escenari era la finalitat o només el mitja que els va permetre arribar a Ovidi Montllor? I al remat, les hores que van dedicar els meus compa...

Tres espais: Bañuelos de Bureba, un poblet de Burgos, Mont-roig del Camp i Mèxic. Tres temps: passat, present i futur. Dos lligams: la memòria històrica i l'educació. Un personatge: Antoni Benaiges, mestre republicà afusellat i soterrat a una fossa comuna. Els espectadors que s'asseuen a la butaca segueixen el fil d'una història saltejada: arrenca en el passat, en la il·lusió, una vida d'un mestre dedicada a l'ensenyament amb llibertat per poder crear ciutadans lliures, en el mig del no-res, a Bañuelos de Bureba; continua en el present, en quatre flancs com són la família del mestre afusellat, el poble de Bañuelos actual, els antics alumnes ja molt majors que recorden el mestre de manera emotiva i una escola de Mèxic; i el futur, que parteix sobretot d'una fotografia d'un grup d'alumnes mexicans, aquesta flueix en la retina del públic. Alberto Bougleux i Sergi Bernal han aconseguit a través del Verkami portar endavant un documental que realment llig...

La Rabera Eclèctica vam tenir el plaer de poder oferir l'espectacle multidisciplinar "El cor tot ple de grills", basat en poemes de Vicent Andrés Estellés, als alumnes de 4rt d'ESO i 2n de Batxillerat de l'Institut Leopoldo Querol de Vinaròs. Dic plaer no com a construcció estilística de la llengua sinó perquè realment poder apropar la cultura als centres d'ensenyament és un goig. És un públic difícil, no ho neguem, si no els arriba ho expliciten clarament i en veu alta; ara bé, encara que les formes artístiques de vegades siguen allunyades d'allò amb què estan familiaritzat, l'ús de la dansa o la falta de definició de personatges i situacions que envolta el món poètic són dos bons exemples, si s'aconsegueix captar l'atenció és una manera d'obrir nous horitzons en l'alumnat. Mostrar-los altres universos, que els poden modificar més o menys depèn de la sensibilitat, les vivències, els gusts o les aficions de l'alumnat és un dels ob...

Aquest any vaig poder assistir a la V Jornada sobre el valència: ús i normativa , que es va celebrar a Ontinyent el 26 d'octubre, organitzada per La Taula de Filologia Valenciana. El programa estava format, majoritàriament, per docents que explicaven aspectes interessants de la pròpia experiència educativa. Pep Estornell va encetar el torn de paraula amb la invitació d'un home major de La Vall d'Albaida que va contar una rondalla, posteriorment Pep va explicar el procès que havien seguit des de primer de l'ESO per recuperar les rondalles de la comarca fins arribar a publicar-les en un format d'allò més original. Pura Santacreu va detallar com treballava la llengua a partir de la toponimia. Paco Company va aportar recursos educatius diversos: festes de poesia, trivials en valencià, ampolles acompanyades de texs que es dedicaven a una causa solidària, entre d'altres. Juli Fenollar i Rosa Ribes van reflexionar sobre alguns punts claus de la seua experiència educa...