Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2017

Sostiene Pereira

Imatge
Pereira, un periodista cultural. Lisboa al quadrat: ciutat on resideix Pereira i nom del diari en el qual treballa. El retrat de la dona del protagonista, que fa uns anys que ha mort. Un amic de Pereira, el cardiòleg i el metge d'una clínica. El director del diari, afí al règim que s'està gestant a Portugal el 1938. I el detonant: Monteiro Rossi, un jove que necessita diners perquè està embolicat en assumptes polítics.

Pereira transita des de la vida acomodada d'un periodista cultural d'un diari vespertí modest enganxat al record de la dona, fins a prendre partit en la vida política del moment. Tabucci ens condueix, a través d'una prosa que arrossega a seguir llegint, a veure el procés d'instauració de la censura en la pell del protagonista, a poc a poc, al llarg del relat. La relació amb Monteiro Rossi i la seva xicota, Marta, impulsa Pereira a tornar a viure en el present.

L'autor ens mostra com un ciutadà gris, gros i sense cap status social li dóna un …

Bar Bahar

Imatge
Tres dones, molt diferents -aparentment. Tres maneres de viure, però totes tres marcades pels obstacles de les dones musulmanes a Israel. Sense trampa ni cartró: escenes quotidianes, amb un toc important de comèdia, amb alguns moments durs i intensos. Les protagonistes han triat el seu camí, però això té un preu...

Gràcies per la valentia de la directora, les actrius i l'equip artístic per transmetre'ns la vida quotidiana d'aquestes dones, tan allunyada de les imatges que ens mostren els telenotícies.

Negació (Denial)

Imatge

Maic

Imatge
Amb quins ulls pot veure el seu entorn un xiquet de 8 anys que forma part d'una família, com es diu actualment, desestructurada? Quina idea té de la mare? De la cerca constant d'un pare perfecte que fa aquesta? Del seu no-pare? Del seu germà petit que té uns ulls fixos "com a botons"? Què passarà si la mare no supera els exàmens que li posa la professora de l'escola de mares?

Maaaic o Mmmmmaic té una gran estima tant a l'àvia, que ha marxat a Galícia, com als veïnes i veïns de l'escala perquè quan s'angoixa perquè té papallones a la panxa quan la mare marxa i el deixa sol, els fa una visita i llavors les papallones desapareixen.

Tendra i autèntica la història de Tina Vallès ens deixa un munt de conflictes oberts, sense concretar, perquè està explicat des de la visió d'un nen, que afecten el present i, probablement, el futur de la vida del protagonista. Maic ens permet parlar, reflexionar, debatre i enraonar.

Intemperie

Imatge
Un paisatge sec, pla i a ple sol. Un xiquet que té la necessitat d'escapar de casa i un pastor que li ajuda en aquesta fugida. Els protagonistes del relat estan cosits al territori a través de la ploma de Jesús Carrasco, qui fa ús de descripcions i de petits diàlegs per tal d'aprofundir en l'ànima dels personatges.


Jesús Carrasco crea una història intensa que, encara que se situa fa dècades en un entorn rural, arriba directa al nostre interior. Patim per la fugida, amb l'interrogant tant de saber les causes que han obligat al xiquet a marxar de casa com per, si les persones del poble que el busquen, aconseguiran trobar-lo. Ens entendrim amb la relació que s'estableix entre el pastor i el xiquet. Compartim els neguits i els dubtes morals del protagonista al llarg del relat.

Intemperie ens acosta a aquests moments difícils en què s'han de prendre decisions que modifiquen substancialment tant la nostra vida com la del nostre voltant. Decisions difícils però necessà…

"A X AMOR" o mujeres áureas

Imatge
Tres escriptores del segle d'Or castellà decideixen anar al convent on viu, entre d'altres monges, la filla de Lope de Vega per tal de poder alliberar-les. En l'operació es troben una sorpresa inesperada: el mateix Lope de Vega disfressat de monja al jardí del convent! El prestigiós escriptor era allà perquè tenia un objectiu ben diferent... L'obessionaven els ossos de Miguel de Cervantes, pel dubte si l'escriptor del Quijote passaria a la posteritat mentre que ell, per cercar l'èxit popular, no tindria aquesta sort.

Idea brillant, al meu parer: reivindicar el paper de la dona en la literatura i la creació -personalment, jo que sóc professora de literatura no coneixia a cap de les tres escriptores. Aquest fet fa pensar. Ara bé, el text quedava en alguns moments massa dit i poc viscut; alguns exemples, les protagonistes no es sorprenien gaire quan trobaven de manera fortuïta a Lope ni tampoc mostraven gaire decepció quan cap monja vol escapar amb elles del conv…