Paraules en joc

L'art com a teràpia no és quelcom actual. Charlotte Salomon el va fer servir al primer terç del segle passat. L'exposició d'aquesta autora jueva es pot visitar fins al mes de febrer al Monestir de Pedralbes de Barcelona. Charlotte viu immersa en dues crisis molt profundes. A nivell personal, té una història important de suïcidis: la mare, quan ella era menuda, la tia i la iaia que morirà davant d'ella; a nivell social, viu la persecussió del nazisme al poble jueu, per aquest fet, s'haurà d'exiliar al sud de França i posteriorment serà assassinada a Auschwitz, embarassada amb només 26 anys. L'obra acolorida, carregada de sensibilitat, Charlotte la crea en format de llibret d'opera, als dibuixos els afegeix frases narratives. La col·lecció de guaixos ens mostren com l'art va ser la manera de plasmar el daltabaix que va experimentar la seva vida personal diverses vegades: dubtes, tristesa, malenconia, estima, tensió, por... Al mateix temps, en una pe...

Les dades de la història, projectades a l'inici de l'espectacle, deixen pas a les històries personals plenes de patiment, desengany, fam... Xicotetes històries corprenedores que conten com uns xiquets són cridats al front, per tal de lluitar en una batalla que ja estava perduda, només era una mena d'estratègia militar. En escena, es desmitifiquen polítics i militars d'ambdós bàndols. Al voltant d'una taula llarga, ens conviden a conèixer els protogonistes. Aquesta superfície, col·locada a diferents alçades, ens ajudarà a imaginar els diferents moments pels que passen aquests xicots: l'anada cap a la guerra, les trinxeres, la retirada o un tràgic final. La música i el cant en directe és un recurs que es fa servir d'una menera molt encertada, els instruments clàssics i la veu ens col·loquen als espectadors al costat dels interprèts en els moments dramàtics. Cal agrair, al Teatre Lliure, una lliçó d'història. In memoriam em va emocionar profundament...

La visita es va iniciar al Barri de Sant Gervasi, vam començar el recorregut a la parada Pàdua dels Ferrocarrils Catalans (Línia Av. Tibidabo). La primera parada, després d'explicar al punt de trobada la infantesa de Mercè Rodoreda (influència de l'avi, no va poder anar a l'escola...) va ser davant de la casa on va nàixer -actualment espècie de fàbrica, on hi ha una petita placa on anuncia que és el lloc on va nàixer Mercè Rodoreda-, seguidament ens vam detenir davant d'un carrer de casetes amb jardí, a continuació vam passar per la Casa Vicens, d'estil modernista i oriental, pel carrer Montseny, per la Plaça del diamant, pel refugi antiaeri -menut i estret- i pel Mercat de Gràcia; els punts triats per comentar diferents aspectes de La Plaça del diamant . La vida i la trajectòria literària de Mercè Rodoreda les coneixia. Ara bé, alguns fets van fer encendre una alarma en el meu interior perquè potser encara que els havia escoltat no els havia donat la importància...