Paraules en joc

Una parella de classe mitjana, ell és escriptor i ella, editora, acudeixen a una teràpia perquè ell li ha pegat, però només una vegada. Marta Buchaca, la dramaturga, quan es va representar Només una vegada a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya manifestà que "molta gent hem tolerat, tolerem o tolerarem relacions amb una certa violència i crec que és una cosa que tenim molt arraigada i de la qual ens hem de despendre". Només una vegada obri infinitat d'interrogants, sobretot amb les preguntes de Laura, la psicòloga. També parla de prejudicis: aquestes situacions de violència de gènere només les passen pobres i gent sense estudis, dones de classe baixa. Marta Buchaca en un centenar de pàgines fa aparéixer en escena un garbell de temes: la culpa, els límits que li posem a la parella -on comença la coartació de la llibertat individual?-, quin pes li donem a la nostra imatge pública, la importància de la nostra carrera professional i l'èxit d'aques...

A causa de la situació excepcional que vivim amb el COVID-19, el TNC ha obert la biblioteca a disposició de tothom. Gràcies a la gran aposta que Arola Editors ha portat endavant en la publicació de teatre podem llegir més de 60 obres corresponents al teatre actual i contemporani. Aquesta editorial té col·leccions dedicades tant a la dramatúrgia actual com als clàssics, així com també llança una proposta de teatre adreçat a adolescents -difícil de trobar en l'àmbit editorial actual al nostre país. Arola Editors publica aquelles obres que s'estrenen al Teatre Nacional de Catalunya. Gràcies a aquest fet, una de les conseqüències directes és que ens permet conèixer les propostes abundants i variades pel que fa al gènere, a la tipologia dels personatges, a l'escenificació, a la temàtica... que escriuen els dramaturgs i dramaturgues catalans/nes actuals. Marc Rosich, en aquest cas, ens presenta una família catalana, més concretament convergent, on la dona d'uns 70 anys...

Dona gust escoltar paraules tendres, passionals, suaus, punyents... un divendres d'agost en un lloc tan meravellós com el Calvari de Vilanova d'Alcolea, enmig d'un pati de butaques improvitzat ple de persones de diferents generacions. Aquell dia van gaudir de la poesia des de nadons a gent gran. I, a més a més, aprofitar aquesta amalgama de veus per (re)descobrir Marc Granell. Per tot això, només podem donar-vos les gràcies per oferir-nos espectacles tan excelsos i tan propers alhora, en terres castellonenques. Frisem d'emoció per assistir a la segona edició del Comboi!

Realment, no sé per on començar. Un bon amic em va regalar aquest llibre per al meu aniversari, el 19 de gener. Me'l vaig llegir en menys d'una setmana. Em pareixia tan interessant que no volia parar de llegir-lo... Només acabar-lo, com em va sorprendre i em va agradar tant, li'l vaig deixar a una companya de feina -ella tampoc no volia que s'acabara el trajecte d'autobús que la porta a l'institut. A Tebas Land, Sergio Blanco obri moltes preguntes, posa en qüestió valors i prejudicis socials. Un presó i un teatre: en escena un camp de bàsquet. Un director, un parricida i un actor -aquests dos últims personatges representats pel mateix actor en escena. L'autor vehicula l'obra en una sèries de trobades amb Martín, el pres. Martín és un ésser sol: no té cap visita, no rep cap regal mai, no està avessat a què es preocupen per ell... Darrere de la imatge que ens mostra la societat i els mitjans de comunicació dels presos com a individus perillosos, s...