Paraules en joc

Zoe Valdés ens mostra una dona amb fortes experiències i reflexions a partir de les vivències i la cultura. Comparteix les misèries humanes sense embuts, però es mostra segura d'allò que vol per seguir endavant: yo nunca seré me niego por millones de chansones saxofón y golondrinas a ser una mujer desnuda frente a la prensa extranjera. Amb una poesia que beu possiblement de l'escriptura autòmatica -els espais dins del mateix vers, no són gratuïts; són la plasmació d'anar d'un lloc a l'altre, d'aquest embull de pensaments i experiències-, ens fa arribar un remolí de sentiments, de músiques, de lectures, de referents clàssics, d'accessoris quotidians que ens situen de ple en un univers dispers, brutal de vegades i amb certs tocs surrealistes: Lotería juguemos al piano de Odiseo las calles si somos alegres al alba flotarán en la piscina En el grapat de referències de què fa ús de vegades difumina la comunicació, sobretot en la primera p

En el marc de la XVIa Fira Mediterrània de Manresa, vam poder gaudir de l'alegria de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. La mescla de present i passat, amb una càpsula d'interpretació, una gran sentit de l'humor i una dosi d'ironia tant en la visió de la vida com del caràcter perifèric del territori on viuen, van crear una atmosfera festiva entre el públic nombrós que de seguida es va deixar portar pels artistes. La formació de les Terres de l'Ebre ens va oferir un repertori divers pel que fa a la música des de la jota, als ritmes pop, passant per la cançó popular, que va fer xalar als assistents. Per una banda, propostes com aquestes ens conviden a conéixer el territori, de vegades molt proper però que pel seu caràcter rural o pel fet que estiga poc habitat no el fa atractiu als visitants; per una altra banda, a aquelles persones que tenim lligams d'alguna manera amb aquesta comarca ens emociona i ens estira del fil de la pertinença.

Aquest any vaig poder assistir a la V Jornada sobre el valència: ús i normativa , que es va celebrar a Ontinyent el 26 d'octubre, organitzada per La Taula de Filologia Valenciana. El programa estava format, majoritàriament, per docents que explicaven aspectes interessants de la pròpia experiència educativa. Pep Estornell va encetar el torn de paraula amb la invitació d'un home major de La Vall d'Albaida que va contar una rondalla, posteriorment Pep va explicar el procès que havien seguit des de primer de l'ESO per recuperar les rondalles de la comarca fins arribar a publicar-les en un format d'allò més original. Pura Santacreu va detallar com treballava la llengua a partir de la toponimia. Paco Company va aportar recursos educatius diversos: festes de poesia, trivials en valencià, ampolles acompanyades de texs que es dedicaven a una causa solidària, entre d'altres. Juli Fenollar i Rosa Ribes van reflexionar sobre alguns punts claus de la seua experiència educa