Paraules en joc

Aquest llibre ens conta la vida de la clandestinitat, és a dir, és una història que parteix de les conseqüències de la Guerra Civil, però mai havia caigut entre les mans una obra de creació que posés el focus en aquesta experiència concreta. Els fets són viscuts en carn pròpia: com el protagonista adapta la vida familiar -amb la parella i els fills-, personal i laboral a la clandestinitat. Pel que fa al gènere literari, s'estableix un llaç fort i sòlid entre un llibre de memòries, un diari i una novel·la. En l'estructura, els salts temporals donen versemblança a la història, fa més humans als personatges. Retalls de les vides contades obrin la porta a l'interior de les persones i les experiències. L'obra mostra els ideals i la sensibilitat però no és gens pamfletària, no pretén ser un assaig. Un munt de reflexions, preguntes i qüestionaments afloren al llarg de les pàgines: com envellir sense la parella al costat, mentre els fills marxen; de quina manera només cri...

Pereira, un periodista cultural. Lisboa al quadrat: ciutat on resideix Pereira i nom del diari en el qual treballa. El retrat de la dona del protagonista, que fa uns anys que ha mort. Un amic de Pereira, el cardiòleg i el metge d'una clínica. El director del diari, afí al règim que s'està gestant a Portugal el 1938. I el detonant: Monteiro Rossi, un jove que necessita diners perquè està embolicat en assumptes polítics. Pereira transita des de la vida acomodada d'un periodista cultural d'un diari vespertí modest enganxat al record de la dona, fins a prendre partit en la vida política del moment. Tabucci ens condueix, a través d'una prosa que arrossega a seguir llegint, a veure el procés d'instauració de la censura en la pell del protagonista, a poc a poc, al llarg del relat. La relació amb Monteiro Rossi i la seva xicota, Marta, impulsa Pereira a tornar a viure en el present. L'autor ens mostra com un ciutadà gris, gros i sense cap status social li dóna ...

Amb quins ulls pot veure el seu entorn un xiquet de 8 anys que forma part d'una família, com es diu actualment, desestructurada? Quina idea té de la mare? De la cerca constant d'un pare perfecte que fa aquesta? Del seu no-pare ? Del seu germà petit que té uns ulls fixos "com a botons"? Què passarà si la mare no supera els exàmens que li posa la professora de l'escola de mares ? Maaaic o Mmmmmaic té una gran estima tant a l'àvia, que ha marxat a Galícia, com als veïnes i veïns de l'escala perquè quan s'angoixa perquè té papallones a la panxa quan la mare marxa i el deixa sol, els fa una visita i llavors les papallones desapareixen. Tendra i autèntica la història de Tina Vallès ens deixa un munt de conflictes oberts, sense concretar, perquè està explicat des de la visió d'un nen, que afecten el present i, probablement, el futur de la vida del protagonista. Maic ens permet parlar, reflexionar, debatre i enraonar.

Un paisatge sec, pla i a ple sol. Un xiquet que té la necessitat d'escapar de casa i un pastor que li ajuda en aquesta fugida. Els protagonistes del relat estan cosits al territori a través de la ploma de Jesús Carrasco, qui fa ús de descripcions i de petits diàlegs per tal d'aprofundir en l'ànima dels personatges. Jesús Carrasco crea una història intensa que, encara que se situa fa dècades en un entorn rural, arriba directa al nostre interior. Patim per la fugida, amb l'interrogant tant de saber les causes que han obligat al xiquet a marxar de casa com per, si les persones del poble que el busquen, aconseguiran trobar-lo. Ens entendrim amb la relació que s'estableix entre el pastor i el xiquet. Compartim els neguits i els dubtes morals del protagonista al llarg del relat. Intemperie ens acosta a aquests moments difícils en què s'han de prendre decisions que modifiquen substancialment tant la nostra vida com la del nostre voltant. Decisions difícils però n...

Nadine Gordimer, escriptora sud-africana Premi Nobel de Literatura l'any 1991, ens proposa un viatge: un recorregut que comença a Johannesburg, ens porta a un país àrab depauperat i acaba amb un munt de portes obertes, la primera de les quals ens condueix amb tota probabilitat als EEUU. Una xica blanca sud-africana de bona família, Julie, i un "príncep oriental", un immigrant en situació il·legal, Abdú, comencen una relació a Sud-Àfrica. Això estira el fil d'una quantitat ingent de preguntes, de reflexions, de qüestionaments dels nostres comportaments (alguns quotidians) tant a nivell social: prejudicis, racisme, corrupció, relació i entesa entre les diferents cultures...; com a nivell personal: tipus de relacions amb la família i els amics, coneixença d'un mateix, cerca del camí vital... Gordimer a través de les situacions (dubtes, passions, patiments, esperes...) que viuen els personatges crec que ens atorga l'oportunitat de mirar-nos des de fora, ens...

Mitjançant una trama policíaca, se'ns presenta el XIV Premi de Narrativa de Ciència-ficció Manuel de Pedrolo, Ciutat de Mataró, 2012, El Somriure d'un eco . A mesura que anem llegint, però, ens qüestionem aquesta etiqueta, ja que els fets que explica potser estan més prop del nostre món d'allò que pot semblar. Al meu parer, l'autor ens dibuixa un món que podria ser simplement un pas més de les xarxes socials actuals, un eco de nosaltres mateixos: allà on queda tot reflectit, allò del que no et pots desdir i es queda plasmat en la memòria cibernètica. Guiu, el personatge principal, li conta la història a algú. Fa una mirada enrere, així els/les lectors/es ens assabentem d'allò que ha viscut: una barreja de sentiments molt humans: l'amor, la frustració, la desídia, l'odi, la venjança...; amb aspectes reflexius: les conseqüències dels nostres actes, com canviar aquestes, què és lícit i que no és lícit per a l'ésser humà, què és la felicitat i com la podem...

Joan Todó ens presenta un xic senienc en la dècada de la trentena que ha fet la vida a Barcelona, però es queda sense treball i ha de tornar al poble. És escriptor, per això li encarreguen el pregó de festes, per tal de preparar-lo s'ha de plantejar les qüestions identitàries. Ens passeja per les festes patronals: bous, carafals, pasdobles, dinarots i soparots... Després arriba el setembre, la solitud de la resta de l'any. La terra, l'oliva i l'ametlla, més la cerca de treball ens fan viure la tardor i l'entrada de l'hivern. Posar una altra vegada els peus al poble, aquesta vegada per quedar-se almenys una bona temporada, fa que La Sénia, la frontera entre Catalunya i el País Valencià, passe a ser enfocada en un primer pla de nou: records (eixir de festa, la joventut o els trajectes de tornada des de Barcelona), les reflexions (quines empremtes li ha deixat el poble, sentir-se del poble o foraster, el canvi de model de vida, la incertesa del futur...) i les mo...

Podria enumerar tot tipus d'elogis cap a aquesta obra fonamental de la literatura universal, però només diré que és el segon cop que l'he llegida i estic segur que no serà l'últim. El tinc com un llibre de capçalera fonamental i hauré d'anar llegint-lo de tant en tant a llarg de la meua vida per a anar descobrint tots els matisos que només l'edat i les experiències viscudes poden anar desgranant. Yourcenar crea a partir d'aquestes memòries fictícies de l'emperador Adrià, tota una sèrie de reflexions humanístiques i socioculturals d'un valor literari excepcional i d'una actualitat sorprenent. Això és així, perquè parla de valors i d'idees universals: amor, llibertat, mort... Voldria només citar un dels passatges que considero reveladors de tot el que acabo de dir: Es centra en l'esclavitud. A partir de l'agressió que sofreix per part d'un esclau en unes mines de Tarragona què estava visitant i la seua clemència envers el mateix, fa...

A la portada ens trobem una bici roja i el títol: L'altra (un horitzó d'expectactives: l'altra bici?, quina altra?); a l'interior, des de les primeres pàgines, circumstàncies i problemes d'allò més actuals: la corda fluixa del treball i l'atur, l'economia domèstica, els estalvis, la família -la pròpia i la política-, els amics -ací també els propis i els polítics-, la crisi... Tots aquests ingredients (i d'altres) ben lligats amb l'ús de les xarxes socials. Aquest plànol present canvia la pantalla saltant al passat, que floreix en el cap d'Anna, la protagonista de la segona novel·la de Marta Rojals, i s'encadena amb els dubtes, les incerteses i les decisions que ha de prendre per encarrilar el futur. Al mateix temps que l'Anna, en la trentena avançada, col·loca les peces del trencaclosques de la vida al lloc, també es posiciona respecte a la resta dels personatges, s'adona o verbalitza, el lloc que ocupen a la seua existència. Mar...

Txèjov ens mostra en aquesta narració breu, amb unes il·lustracions evocadores de Javier Zabala, uns personatges que han construït el món sobre les aparences, sobre les convencions socials. Els protagonistes, però, sense imaginar-s'ho, s'endinsen en una vida veritable. Un moment ens mostra gràficament aquesta trobada: Dmitri Dmítrich Gúrov es mira a l'espill, llavors comprova per partida doble el pas del temps i l'aprofundiment vital. Anna Serguéievna, que a primer cop d'ull ens pot semblar una jove ingènua i perduda, deixa veure al llarg de les pàgines les contradiccions entre allò que desitja i allò que s'ha de fer, com es posiciona i la fermesa que mostra en certs moments. A la fi del llibre es planteja un dilema: no es pot viure d'amagat; però com es pot mostrar allò que realment una persona és? Aquest final obert i les magnífiques reflexions de Gúrov sobre la poca coincidència d'allò que sabem dels individus del nostre voltant i allò que realme...

Liudmila Ulítskaya ens col·loca en la societat russa de meitat de segle XX, allà dibuixa Sóniechka i els personatges que comparteixen la seua biografia, allà els fa viure, sense miracles, amb el camí que cadascú s'endreça. Sóniechka, una jove seduïda pel món literari i sense gaire habilitat per a les relacions socials, coneix Robert Víktorovich, un artista més major que ella. De seguida, hi ha connexió entre ells, li demana matrimoni i es casen. A partir d'ací, el món canvia totalment per a Sóniechka, ella mai s'imaginava que podria trobar-se en aquesta situació, se sent afortunada. Els anys passen, canvien de ciutat, la protagonista va complint anys. Noves persones apareixen en la vida de la parella. A la fi, la literatura torna a aparéixer, com al principi de la seua existència. A través d'un ploma subtil però a la vegada precisa i afilada, Ulítskaya, hereva de la literatura clàssica russa, construeix uns personatges redons i, a la vegada, poc marcats per les con...

Va caure a les meues mans aquests llibre per casualitat: volem anar a la Terra Alta, a Gandesa, amb un parell d'amics per veure sobre el territori on es va viure la Batalla de l'Ebre, llavors un aficionat a la lectura, a qui li conto el pla, em diu que Espinàs va estar una setmana a la Terra Alta i va escriure l'aventura, finalment em deixa el llibre. No va ser una lectura immediata, va tenir uns dies d'espera. El fet de situar-se a l'interior, de possiblement visitar pobles semblants als dels nostre interior, em va empényer a mamprendre el viatge. Josep Maria Espinàs i Isabel Cañelles, una amiga, fan una volta circular a peu per la comarca de la Terra Alta durant vuit dies. Gandesa, la capital, és el punt de partida i fi de l'aventura. Durant el camí visiten pobles que no havia sentit mai com La Pobla de Massaluca, Caseres o Pinar del Fai i d'altres que només em sonaven de nom com Corbera o Batea. Espinàs dibuixa siluetes de pobles, gent, camins, munt...

Una trobada fortuïta. Una amor que comença. Tot és perfecte: una parella ideal amb una vida envejable. Fins que un fet inesperat capgira la situació. David Foenkinos posa en escena personatges i situacions actuals, quotidianes, que ens han passat o tenim al nostre voltant. La délicatesse mostra la part laboral, social, aquest color gris que defineix una oficina on passem almenys vuit hores cada dia; sota d’aquesta realitat s’amaga, si es cerca, la persona, aquell ésser que té pors, desitjos, dubtes... L’escriptor ens porta a fer aquest procés ajudant-se amb apunts culturals i de societat després de cada capítol, però sense engrandiments, relacionats amb el moment vital; per exemple, en un moment determinat de la novel•la es pregunta què es dirien Romeu i Julieta el dia després de la primera cita, en la situació que es troba el personatge. Aquest punt d’humor i ironia és una constant al llibre. Aquests ingredients afegeixen versemblança i empatia a les vivències dels personatges, ...

Solitud és la història d'una dona, una entre tantes: la Mila es casa, llavors Maties, el marit, li proposa marxar a fer d'ermitans, deixar la costa, anar'-se'n a la muntanya i començar una nova vida. Així comença la novel·la, la pujada de la parella a l'ermita. Una pujada dura, molt més llarga del que li havia dit ell, tot un dia. A continuació, la posada a punt de l'ermita i l'adaptació. Mila i Maties prenen camins diferents. Caterina Albert i Paradís ens mostra l'evolució externa i interna de la Mila: les sensacions davant de les novetats, les dificultats a les quals intenta sobreposar-se, els desitjos que sent, els destorbs amb els quals ha de lluitar, les decisions que pren; amb tot, la maduresa que assoleix. La història que viu la protagonista podria ser la de tantes dones, tant de principi de segle com d'ara mateix. La tendresa, amb la relació amb el pastor que l'ajuda en tot moment o la reflexió que fa sobre la vida dels grills; la...