Paraules en joc

L'art com a teràpia no és quelcom actual. Charlotte Salomon el va fer servir al primer terç del segle passat. L'exposició d'aquesta autora jueva es pot visitar fins al mes de febrer al Monestir de Pedralbes de Barcelona. Charlotte viu immersa en dues crisis molt profundes. A nivell personal, té una història important de suïcidis: la mare, quan ella era menuda, la tia i la iaia que morirà davant d'ella; a nivell social, viu la persecussió del nazisme al poble jueu, per aquest fet, s'haurà d'exiliar al sud de França i posteriorment serà assassinada a Auschwitz, embarassada amb només 26 anys. L'obra acolorida, carregada de sensibilitat, Charlotte la crea en format de llibret d'opera, als dibuixos els afegeix frases narratives. La col·lecció de guaixos ens mostren com l'art va ser la manera de plasmar el daltabaix que va experimentar la seva vida personal diverses vegades: dubtes, tristesa, malenconia, estima, tensió, por... Al mateix temps, en una pe...

Les dades de la història, projectades a l'inici de l'espectacle, deixen pas a les històries personals plenes de patiment, desengany, fam... Xicotetes històries corprenedores que conten com uns xiquets són cridats al front, per tal de lluitar en una batalla que ja estava perduda, només era una mena d'estratègia militar. En escena, es desmitifiquen polítics i militars d'ambdós bàndols. Al voltant d'una taula llarga, ens conviden a conèixer els protogonistes. Aquesta superfície, col·locada a diferents alçades, ens ajudarà a imaginar els diferents moments pels que passen aquests xicots: l'anada cap a la guerra, les trinxeres, la retirada o un tràgic final. La música i el cant en directe és un recurs que es fa servir d'una menera molt encertada, els instruments clàssics i la veu ens col·loquen als espectadors al costat dels interprèts en els moments dramàtics. Cal agrair, al Teatre Lliure, una lliçó d'història. In memoriam em va emocionar profundament...

La visita es va iniciar al Barri de Sant Gervasi, vam començar el recorregut a la parada Pàdua dels Ferrocarrils Catalans (Línia Av. Tibidabo). La primera parada, després d'explicar al punt de trobada la infantesa de Mercè Rodoreda (influència de l'avi, no va poder anar a l'escola...) va ser davant de la casa on va nàixer -actualment espècie de fàbrica, on hi ha una petita placa on anuncia que és el lloc on va nàixer Mercè Rodoreda-, seguidament ens vam detenir davant d'un carrer de casetes amb jardí, a continuació vam passar per la Casa Vicens, d'estil modernista i oriental, pel carrer Montseny, per la Plaça del diamant, pel refugi antiaeri -menut i estret- i pel Mercat de Gràcia; els punts triats per comentar diferents aspectes de La Plaça del diamant . La vida i la trajectòria literària de Mercè Rodoreda les coneixia. Ara bé, alguns fets van fer encendre una alarma en el meu interior perquè potser encara que els havia escoltat no els havia donat la importància...

Aquest llibre ens conta la vida de la clandestinitat, és a dir, és una història que parteix de les conseqüències de la Guerra Civil, però mai havia caigut entre les mans una obra de creació que posés el focus en aquesta experiència concreta. Els fets són viscuts en carn pròpia: com el protagonista adapta la vida familiar -amb la parella i els fills-, personal i laboral a la clandestinitat. Pel que fa al gènere literari, s'estableix un llaç fort i sòlid entre un llibre de memòries, un diari i una novel·la. En l'estructura, els salts temporals donen versemblança a la història, fa més humans als personatges. Retalls de les vides contades obrin la porta a l'interior de les persones i les experiències. L'obra mostra els ideals i la sensibilitat però no és gens pamfletària, no pretén ser un assaig. Un munt de reflexions, preguntes i qüestionaments afloren al llarg de les pàgines: com envellir sense la parella al costat, mentre els fills marxen; de quina manera només cri...

Tres espais: Bañuelos de Bureba, un poblet de Burgos, Mont-roig del Camp i Mèxic. Tres temps: passat, present i futur. Dos lligams: la memòria històrica i l'educació. Un personatge: Antoni Benaiges, mestre republicà afusellat i soterrat a una fossa comuna. Els espectadors que s'asseuen a la butaca segueixen el fil d'una història saltejada: arrenca en el passat, en la il·lusió, una vida d'un mestre dedicada a l'ensenyament amb llibertat per poder crear ciutadans lliures, en el mig del no-res, a Bañuelos de Bureba; continua en el present, en quatre flancs com són la família del mestre afusellat, el poble de Bañuelos actual, els antics alumnes ja molt majors que recorden el mestre de manera emotiva i una escola de Mèxic; i el futur, que parteix sobretot d'una fotografia d'un grup d'alumnes mexicans, aquesta flueix en la retina del públic. Alberto Bougleux i Sergi Bernal han aconseguit a través del Verkami portar endavant un documental que realment llig...