A tots els que heu vingut

A causa de la situació excepcional que vivim amb el COVID-19, el TNC ha obert la biblioteca a disposició de tothom. Gràcies a la gran aposta que Arola Editors ha portat endavant en la publicació de teatre podem llegir més de 60 obres corresponents al teatre actual i contemporani. Aquesta editorial té col·leccions dedicades tant a la dramatúrgia actual com als clàssics, així com també llança una proposta de teatre adreçat a adolescents -difícil de trobar en l'àmbit editorial actual al nostre país.

Arola Editors publica aquelles obres que s'estrenen al Teatre Nacional de Catalunya. Gràcies a aquest fet, una de les conseqüències directes és que ens permet conèixer les propostes abundants i variades pel que fa al gènere, a la tipologia dels personatges, a l'escenificació, a la temàtica... que escriuen els dramaturgs i dramaturgues catalans/nes actuals.

Marc Rosich, en aquest cas, ens presenta una família catalana, més concretament convergent, on la dona d'uns 70 anys fa un mes que s'ha quedat vídua. L'acció comença el dia després que Jordi Pujol confesse que se n'ha aprofitat del càrrec de President de la Generalitat. Magda, la protagonista d'aquesta història, en la primera escena puja a casa un sense sostre perquè se n'adona que no només la seua vida ha estat una mentida sinó també els ideals, que representava Pujol. La neta, quan arriba a dinar, descobreix el que passa a casa de la iaia. Molt preocupada truca a la mare, però no pot venir perquè està treballant, a la tieta, qui tampoc pot venir perquè està tornant d'un viatge de feina, i a la germana de l'àvia que ve de seguida però ha de marxar perquè ha d'anar a la perruqueria i a estendre rentadores.

Un seguit de situacions còmiques, disbarats i discussions se succeeixen entre aquests personatges, amb un rerefons crític que posa en el punt de mira, m'atreviria a dir, les bases de la societat catalana actual: no tant sols amb el qüestionament de la figura de Jordi Pujol també amb la celebració de la Via Catalana, l'obsessió per la normalització lingüística i, de passada, el paper d'Esquerra Republicana o el qüestionament del Procés.

A més de la crítica social, un munt d'estereotips apareixen en escena: el menypreu i desconfiança inicial amb L'home de la barba -fins que s'adonen que el coneixen- deixa enlaire preguntes sobre la solidaritat o l'ajuda. La relació entre les dues germanes: la gran, Clara, representa la dona ultraperfecta i ultracorrecta mentre que Sandra, la menuda, és un estereotip de dona lliure, artista i oberta al món; les dues sota dels "ideals" i les "obligacions" amaguen l'egoisme i la falta d'humanitat amb la resta de membres de la família. La neta, desvinculada dels temes socials, destaca per la possiblititat d'obrir un nou negoci on el producte estrella vol que siguen les magdalenes de la iaia i la preocupació per la roba que es posarà per anar a la Via Catalana. L'Agata, la germana de Magda, jubilada després de treballar 30 anys als cinemes Urgell ara es dedica exclusivament a endreçar la casa i la torre.

A tots els que heu vingut, amb les cançons de Núria Feliu com a fil conductor i uns recursos escenogràfics força originals -un pis de l'Eixample quasi cobra vida en diferents moments de la representació-, se'ns presenta una tragicomèdia situada en l'actualitat, ben vigent, que ens deixa molts temes oberts per encetar, o continuar, el debat.