Entrades

El fill que vull tindre

Imatge
Fa uns mesos que vaig assistir a la representació que ens va oferir El Pont Flotant de El fill que vull tindre. Avui quan he tornat a l'Auditori de Granollers, m'ha tornat a venir al cap: la plastilina, les frases i expressions furtades dels nostres llavis que tants pares i mares verbalitzem contínuament: "digues "hola", digues "que guapo", digues "adéu" al xiquet..."), mares protectores i pares defensors ferms de les "noves pedagogies", el paper del mestre, el paper de la família, les relacions intergeneracionals...

La darrera escena, amb les tres generacions (iaio, pare i fill) em va tocar, la comèdia dels nadons de plastilina la vaig trobar genial -extreta de la realitat 100% i fixada en el guió traient-li el major partit possible- i l'experiència del mestre que no volia ser pare, amb tocs de tragicomèdia, em va agradar ja que formula un ventall de preguntes al voltant d'aspectes qüestionables de la nostra societat…

Producció Nacional de dansa

Imatge
Audtitori de Granollers. Dues peces: Estol i Many. Dos coreògrafs: Roser López Espinosa i Thomas Noone. Dues propostes amb un entreacte de 20 minuts i, com a cirereta del pastís, un col·loqui amb els ballarins/es i la Roser, a qui li hem de donar les gràcies per seguir investigant, estar tan pendent de la sensibilitat dels ballarins/es amb qui treballa i tenir les llibretes plenes de desitjos. A Estol domina el blanc, el treball en equip i la sensació de pau; mentre que a Many la música ens fa entrar en una atmosfera irritant amb cossos de colors terrosos que fugen, s'adapten, cerquen, contacten... amb altres cossos.

Quants matisos pot transmetre el cos! Cal treballar-lo perquè continue donant vida a projectes artístics - i vitals... Així com també és recomanable assistir a espectacles de dansa per obrir la ment i donar ales a la sensibilitat, sense oblidar el fet d'apostar per projectes interessantíssims que es realitzen a través d'aquesta disciplina a l'estat espany…

No és país per a mites antics

Imatge
Hamlet, Creont, Medea, Antígona i Èdip. Històries conegudes, però que ens continuen posant preguntes per a respondre com a individus i com a societat. Filosòficament actual. Humanament universal. Cinc clàssics sense ornamentació, de pell i ossos que ens fan qüestionar l'essència de l'ésser humà.

Aprenentatge?

Imatge
Jo, als meus 36 anys, estic aprenent molt, diria que és un moment on estic aprenent especialment, ja que estic suficientment calmada i amb harmonia amb mi mateixa, fet que em permet absorbir molts imputs exteriors. També penso que l'estat actual, tant a nivell personal com artístic, és el fruit del treball que he realitzat al llarg dels anys.

En aquest bon moment, se'm plantegen molts interrogants a nivell professional. Com ensenyar? Com arribar als estudiants si potser no és el moment? Com transmetre els continguts i, sobretot, els valors? En primer lloc, la meva motivació és fonamental, si jo estic viva es transmet. A més, l'energia, motivació i energia van de la mà. En segon lloc, per a aprendre, en general, cal també rutina: la constància en el treball és necessària per crear hàbits i per agafar destreses intel·lectuals i, també diria, personals. En tercer lloc, lligar allò que es vol ensenyar amb l'entorn i amb les vides dels nois i les noies que tinc davant, és…

Ruta literària "Plaça del diamant"

Imatge
La visita es va iniciar al Barri de Sant Gervasi, vam començar el recorregut a la parada Pàdua dels Ferrocarrils Catalans (Línia Av. Tibidabo). La primera parada, després d'explicar al punt de trobada la infantesa de Mercè Rodoreda (influència de l'avi, no va poder anar a l'escola...) va ser davant de la casa on va nàixer -actualment espècie de fàbrica, on hi ha una petita placa on anuncia que és el lloc on va nàixer Mercè Rodoreda-, seguidament ens vam detenir davant d'un carrer de casetes amb jardí, a continuació vam passar per la Casa Vicens, d'estil modernista i oriental, pel carrer Montseny, per la Plaça del diamant, pel refugi antiaeri -menut i estret- i pel Mercat de Gràcia; els punts triats per comentar diferents aspectes de La Plaça del diamant.

La vida i la trajectòria literària de Mercè Rodoreda les coneixia. Ara bé, alguns fets van fer encendre una alarma en el meu interior perquè potser encara que els havia escoltat no els havia donat la importància s…

Ce qui nous lie

Imatge