CUERDAS PARA UN LINCE

Zoe Valdés ens mostra una dona amb fortes experiències i reflexions a partir de les vivències i la cultura. Comparteix les misèries humanes sense embuts, però es mostra segura d'allò que vol per seguir endavant:

yo nunca seré me niego por millones de chansones
saxofón y golondrinas
a ser una mujer desnuda frente a la prensa extranjera.


Amb una poesia que beu possiblement de l'escriptura autòmatica -els espais dins del mateix vers, no són gratuïts; són la plasmació d'anar d'un lloc a l'altre, d'aquest embull de pensaments i experiències-, ens fa arribar un remolí de sentiments, de músiques, de lectures, de referents clàssics, d'accessoris quotidians que ens situen de ple en un univers dispers, brutal de vegades i amb certs tocs surrealistes:

Lotería juguemos al piano de Odiseo
las calles si somos alegres al alba flotarán en la piscina


En el grapat de referències de què fa ús de vegades difumina la comunicació, sobretot en la primera part del poemari Predilección del lince, on són abundants.

Les paraules de la poeta són directes, punyents en algunes ocasions, s'estalvia els circumloquis:

Me partí los brazos de tanto enfundarlos en abrigos de piel de zorra

Ara bé, darrere de la provocació, del descarnament i del vertigen, s'amaga també la tendresa i la sensibilitat de l'ésser humà. Amb versos generalment més curts, són les poesies que més arriben a l'ànima, aquells versos que subratlles:

Si aunque sea con terror temblando de precauciones
amarnos es lo único que nos queda.








Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Producció Nacional de dansa

Mare Nostrum

En blanc