EL COR TOT PLE DE GRILLS als Instituts de Secundària

La Rabera Eclèctica vam tenir el plaer de poder oferir l'espectacle multidisciplinar "El cor tot ple de grills", basat en poemes de Vicent Andrés Estellés, als alumnes de 4rt d'ESO i 2n de Batxillerat de l'Institut Leopoldo Querol de Vinaròs. Dic plaer no com a construcció estilística de la llengua sinó perquè realment poder apropar la cultura als centres d'ensenyament és un goig. És un públic difícil, no ho neguem, si no els arriba ho expliciten clarament i en veu alta; ara bé, encara que les formes artístiques de vegades siguen allunyades d'allò amb què estan familiaritzat, l'ús de la dansa o la falta de definició de personatges i situacions que envolta el món poètic són dos bons exemples, si s'aconsegueix captar l'atenció és una manera d'obrir nous horitzons en l'alumnat.

Mostrar-los altres universos, que els poden modificar més o menys depèn de la sensibilitat, les vivències, els gusts o les aficions de l'alumnat és un dels objectius que ha de tenir l'educació. Per poder tenir aquesta possibilitat han d'experimentar-ho, és a dir, cal assistir a espectacles, a exposicions i a tot tipus de manifestacions culturals. Si sempre estan tancats a l'aula de cara al llibre de text, la part creativa i artística és molt difícil de transmetre; si no ens arrisquem, no podran viure aquest tipus d'experiències, en alguns casos potser mai.

En aquest punt ens trobem amb les circumstàncies socials que es viuen al món de l'educació: desmotivació, retallades de sou i augment d'hores de treball del professorat, demanda de més quantitat de paperassa de tot tipus, falta de confiança en el sistema educatiu... Llavors el professorat sol negar-se a fer aquest tipus d'activitats, raons no en falten; però, compte, perquè, al meu parer, estem caient en el parany: si no transmetem a l'alumnat el valor de la cultura, de la literatura i de la nostra implicació, i ens quedem en els simples exercicis aleshores estem afavorint que la societat del futur tinga poca formació, una baixa capacitat de reflexió i poca sensibilitat. Ara no em malentengueu, la culpa no és del professorat, clar que no, estan dificultant moltíssim la faena dels professionals; però s'ha d'estar a l'aguait en els fonaments de l'educació i saber què volem transmetre, això farà que tinguem més clar en què s'inverteix l'energia i el temps.

Per això hem d'agrair moltíssim la tasca realitzada per certs professors i professores, com Pepa Alvàrez Ten perquè creu en la literatura i l'art i, no només això, també creu en els seus alumnes: gràcies a ella ahir més d'un centenar d'alumnes vam poder gaudir de la poesia, acompanyada de la música (violoncel i clarinet), la dansa i la interpretació; una desena d'alumnes i alguns professors vam poder xafar l'escenari per tal de regalar-nos la lectura d'alguns poemes d'Estellés (d'allò més emotius) i, fins i tot, va permetre que els alumnes d'un grup que segueixen un programa de diversificació curricular pogueren veure i participar activament en la preparació i el muntatge de l'obra.

Al dia següent, el número de seguidors a les xarxes socials de la Rabera Eclèctica va augmentar, un bon número d'estudiants ara ens segueixen. El nostre desig és que tinguen ganes d'anar al teatre, poder-los veure en les properes representacions i amb alguns potser arribar a fer alguna col·laboració artística.