EL SOMRIURE D'UN ECO

Mitjançant una trama policíaca, se'ns presenta el XIV Premi de Narrativa de Ciència-ficció Manuel de Pedrolo, Ciutat de Mataró, 2012, El Somriure d'un eco. A mesura que anem llegint, però, ens qüestionem aquesta etiqueta, ja que els fets que explica potser estan més prop del nostre món d'allò que pot semblar. Al meu parer, l'autor ens dibuixa un món que podria ser simplement un pas més de les xarxes socials actuals, un eco de nosaltres mateixos: allà on queda tot reflectit, allò del que no et pots desdir i es queda plasmat en la memòria cibernètica.

Guiu, el personatge principal, li conta la història a algú. Fa una mirada enrere, així els/les lectors/es ens assabentem d'allò que ha viscut: una barreja de sentiments molt humans: l'amor, la frustració, la desídia, l'odi, la venjança...; amb aspectes reflexius: les conseqüències dels nostres actes, com canviar aquestes, què és lícit i que no és lícit per a l'ésser humà, què és la felicitat i com la podem aconseguir, entre molts d'altres interrogants que obri; i conjuntament amb temes científics: fins a quin punt la ciència pot ajudar a aconseguir aquests interessos i, al mateix temps, si és una ajuda, cap on ens porta tot aquest món científic al servei dels diners, etc.

Amb grans tocs poètics i una gran mirada cap a l'interior de les persones, la trama ens arrossega perquè volem saber què passarà (encara que curiosament al principi de la novel·la ja ens conta la fi) mentre que el contingut ens condueix la mirada cap al nostre voltant, allò que esdevé i el futur cap on ens dirigim. Sense moralitat, amb un sentit crític i una dosi d'ironia, Jordi Gimeno ens atorga l'oportunitat de gaudir, reflexionar i, si es dóna l'oportunitat, debatre amb la lectura El Somriure d'un eco.




Uns ingredients ben escollits i ben preparats. Bona elaboració i ben presentada! Bon profit!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Producció Nacional de dansa

Mare Nostrum

En blanc