Bestieses plouen

Ahir vam celebrar la V Festa Estellés dels Ports a Morella organitzada pels Ports en Moviment i l'Ajuntament de Morella. La Rabera Eclèctica vam participar amb la direcció d'un grup de joves de Forcall amb la col·laboració del Casal Jove de Forcall per tal de realitzar un xicotet homenatge a Ovidi Montllor.

L'experiència personalment em deixa la ment cosida a preguntes. La motivació i el compromís dels adolescents va ser molt lax. Quina és la causa? Actuar a un teatre en el mateix cartell que Laura Borràs i Pau Alabajos no està gens malament. Pot ser no anar al teatre habitualment o no tenir gaires referents culturals al voltant condiciona aquest tipus de comportament?

A més, el muntatge usava la tecnologia com a mitja per poder transmetre alguns versos del cantant d'Alcoi. Els mòbils per a les persones que estaven a l'escenari era la finalitat o només el mitja que els va permetre arribar a Ovidi Montllor?

I al remat, les hores que van dedicar els meus companys/es i jo personalment, l'energia usada en els assajos per transmetre'ls les directrius de l'espectacle i la pròpia experiència viscuda al teatre seran una llavor que fructificarà o, no cal anar tan lluny, marcaran un punt d'inflexió, de consciència o almenys de vivència que restarà al record com quelcom positiu i engrescador? O simplement seran un seguit de bestieses que s'espolsaran de la memòria en els propers mesos?