Només són dones



Teatre, dansa i música: tres disciplines artístiques, tres dones i cinc històries de dones represaliades sota el règim franquista. Míriam Iscla, Xaro López i Maika Makovski, amb pocs elements escènics i un panell audiovisual de suport, tenen a l'auditori amb l'ai al cor per la intensitat i la veritat transmeses a l'espectacle. Històries realment dures, embastades amb una sensibilitat i una escolta desbordants, per mostrar la memòria històrica soterrada de les dones.

Aquesta ressenya podria ser molt llarg, podria explicar fil per randa els detalls de la creació, però una actuació com aquesta s'ha de viure. No tens paraules quan acabes i quan les recuperes són insuficients per a descriure allò que has viscut a la sala. Entre les tres disciplines artístiques es produeix un collage d'imatges que ofereixen al públic la línia essencial de la història, el fil de l'ànima de l'argument.

Darrerament sembla que la memòria s'està despertant. Espectacles com aquest potser impulsen a desvetllar-la una mica més perquè reprodueix les experiències de les represaliades a tocar, perquè les transporta al present. No llegim xifres en un llibre d'història; sinó que sentim la respiració, les paraules i les bufetades rebudes per les protagonistes.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Producció Nacional de dansa

Mare Nostrum

En blanc