Producció Nacional de dansa


Audtitori de Granollers. Dues peces: Estol i Many. Dos coreògrafs: Roser López Espinosa i Thomas Noone. Dues propostes amb un entreacte de 20 minuts i, com a cirereta del pastís, un col·loqui amb els ballarins/es i la Roser, a qui li hem de donar les gràcies per seguir investigant, estar tan pendent de la sensibilitat dels ballarins/es amb qui treballa i tenir les llibretes plenes de desitjos. A Estol domina el blanc, el treball en equip i la sensació de pau; mentre que a Many la música ens fa entrar en una atmosfera irritant amb cossos de colors terrosos que fugen, s'adapten, cerquen, contacten... amb altres cossos.

Quants matisos pot transmetre el cos! Cal treballar-lo perquè continue donant vida a projectes artístics - i vitals... Així com també és recomanable assistir a espectacles de dansa per obrir la ment i donar ales a la sensibilitat, sense oblidar el fet d'apostar per projectes interessantíssims que es realitzen a través d'aquesta disciplina a l'estat espanyol i arreu del món.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Només una vegada

A tots els que heu vingut

EL COR TOT PLE DE GRILLS als Instituts de Secundària