Ruta literària "Plaça del diamant"

La visita es va iniciar al Barri de Sant Gervasi, vam començar el recorregut a la parada Pàdua dels Ferrocarrils Catalans (Línia Av. Tibidabo). La primera parada, després d'explicar al punt de trobada la infantesa de Mercè Rodoreda (influència de l'avi, no va poder anar a l'escola...) va ser davant de la casa on va nàixer -actualment espècie de fàbrica, on hi ha una petita placa on anuncia que és el lloc on va nàixer Mercè Rodoreda-, seguidament ens vam detenir davant d'un carrer de casetes amb jardí, a continuació vam passar per la Casa Vicens, d'estil modernista i oriental, pel carrer Montseny, per la Plaça del diamant, pel refugi antiaeri -menut i estret- i pel Mercat de Gràcia; els punts triats per comentar diferents aspectes de La Plaça del diamant.

La vida i la trajectòria literària de Mercè Rodoreda les coneixia. Ara bé, alguns fets van fer encendre una alarma en el meu interior perquè potser encara que els havia escoltat no els havia donat la importància suficient: l'únic fill que va tenir va ser del primer matrimoni amb l'oncle, tenia problemes mentals -estava internat al psiquiàtric de Reus-, quan l'escriptora marxa a l'exili el deixa a càrrec de la seva mare; en la relació amorosa -tortuosa, on es va establir una dependència malaltissa- que va tenir amb Armand Obiols, Rodoreda mai va ser la "seva parella", perquè ell va continuar casat i fent vida amb la dona, amb la qual tenia un fill i, pel que fa a la part literària, un esdeveniment molt cridaner és el fet que marxa al 1939 a l'exili i la novel·la, mitjantçant el record, l'escriu el 1960.

Sant Gervasi, de carrers amples i cases benestants -imaginant que en l'època de Rodoreda era un poble separat de Barcelona- ens va empènyer cap al Barri de Gràcia, de carrers estrets i humils. La pluja ens va acompanyar, amb xàfecs en bona part del recorregut. Potser la vida de Rodoreda va ser com un xàfec, potser les obres ens ameren l'ànima com l'aigua que ens mullava els pantalons, les sabates i els mitjons.