Tebas Land

Realment, no sé per on començar. Un bon amic em va regalar aquest llibre per al meu aniversari, el 19 de gener. Me'l vaig llegir en menys d'una setmana. Em pareixia tan interessant que no volia parar de llegir-lo... Només acabar-lo, com em va sorprendre i em va agradar tant, li'l vaig deixar a una companya de feina -ella tampoc no volia que s'acabara el trajecte d'autobús que la porta a l'institut.

A Tebas Land, Sergio Blanco obri moltes preguntes, posa en qüestió valors i prejudicis socials. Un presó i un teatre: en escena un camp de bàsquet. Un director, un parricida i un actor -aquests dos últims personatges representats pel mateix actor en escena. L'autor vehicula l'obra en una sèries de trobades amb Martín, el pres. Martín és un ésser sol: no té cap visita, no rep cap regal mai, no està avessat a què es preocupen per ell... Darrere de la imatge que ens mostra la societat i els mitjans de comunicació dels presos com a individus perillosos, s'amaguen persones sense recursos ni oportunitats en la vida. Quan aprofundim amb la coneixença de Martín, em van vindre al cap un munt de reflexions al voltant de la família, el paper dels pares, els estudis, la importància del nostre entorn...

L'altra gran pedra de toc de la peça teatral són els interrogants que ens planteja al voltant de la creació: què és la realitat i què és la còpia, què és allò important el producte o el procés creatiu.

Sense grans escarafalls, sense trencar amb el teatre clàssic pel que fa a l'argument, els personatges, l'espai... Sergio Blanco aprofundeix en l'ànima humana i ens posa als lectors/es un espill on qüestiona els nostres prejudicis al voltant del funcionament i les classificacions que realitza la nostra societat.

A la tardor, podrem gaudir de Tebas Land al TNC. De ben segur, que després de veure l'obra de teatre, serà necessari escriure una altra entrada al blog, perquè es posaran de relleu qüestions de caire filosòfic, moral o creatiu que no m'han saccejat en aquesta ocasió.