The legend of burning man


Rebuda inesperada: "Veureu l'obra a peu dret a l'escenari. Deixeu les jaquetes a les butaques. És permès fer servir els mòbils". Són les instruccions que ens donen a la porta del teatre. Després d'aquesta primera sorpresa, a l'escenari ens esperava un cub, que es convertiria en quatre pantalles, connectat amb mitjans tecnològic amb la zona d'arts plàstiques, més quatre dj's i un personatge força satíric que es movia en l'escena amb total llibertat. Quin còctel d'ingredients!

A partir de la història, instrumentalitzada tant pel règim com pels opositors, d'un tunisià que es va suïcidar perquè no li anaven bé les coses, Insectotròpics posen en qüesstió des del paper de les xarxes socials o la manera en què ens fan arribar la informació, fins a la consistència d'una revolució. Una barreja d'imatges de tota mena que juntament amb la música "discotequera" ens fan viure una esppècie de malson, que en molts moments crea angústia, ansietat. Aquest bombardeig directe toca fonaments de la nostra societat: la pobresa, l'holocaust, l'status quo, Obama, Tunísia...

Una proposta arriscada, dura i crítica que aquest grup d'artistes multidisciplinars, amb procesos de creació i escenificació on prima la cerca - l'espectacle té punts tancats i altres parts que són improvitzades-, desitgen que el públic experimente, sense lecteres unívoques.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Només una vegada

A tots els que heu vingut