Paraules en joc

Pas del temps clima esperits i misteri mites creences poesia com a concepte, xinesa, a través d'autors escriptors: Gaziel, Ors, Valle-Inclán, Pío Baroja, Unamuno, Rubén Darío viatges Dublín, Nova York eternitat món de la infantesa arbres poble: gent, històries, anècdotes viscudes i sentides natura neu Poder llegir aquest llibre tantes vegades com vulguem i sempre descobrir quelcom nou Un Interior ben interior, ben internacional i temporalment atemporal

Aquest llibre ens conta la vida de la clandestinitat, és a dir, és una història que parteix de les conseqüències de la Guerra Civil, però mai havia caigut entre les mans una obra de creació que posés el focus en aquesta experiència concreta. Els fets són viscuts en carn pròpia: com el protagonista adapta la vida familiar -amb la parella i els fills-, personal i laboral a la clandestinitat. Pel que fa al gènere literari, s'estableix un llaç fort i sòlid entre un llibre de memòries, un diari i una novel·la. En l'estructura, els salts temporals donen versemblança a la història, fa més humans als personatges. Retalls de les vides contades obrin la porta a l'interior de les persones i les experiències. L'obra mostra els ideals i la sensibilitat però no és gens pamfletària, no pretén ser un assaig. Un munt de reflexions, preguntes i qüestionaments afloren al llarg de les pàgines: com envellir sense la parella al costat, mentre els fills marxen; de quina manera només cri...

Pereira, un periodista cultural. Lisboa al quadrat: ciutat on resideix Pereira i nom del diari en el qual treballa. El retrat de la dona del protagonista, que fa uns anys que ha mort. Un amic de Pereira, el cardiòleg i el metge d'una clínica. El director del diari, afí al règim que s'està gestant a Portugal el 1938. I el detonant: Monteiro Rossi, un jove que necessita diners perquè està embolicat en assumptes polítics. Pereira transita des de la vida acomodada d'un periodista cultural d'un diari vespertí modest enganxat al record de la dona, fins a prendre partit en la vida política del moment. Tabucci ens condueix, a través d'una prosa que arrossega a seguir llegint, a veure el procés d'instauració de la censura en la pell del protagonista, a poc a poc, al llarg del relat. La relació amb Monteiro Rossi i la seva xicota, Marta, impulsa Pereira a tornar a viure en el present. L'autor ens mostra com un ciutadà gris, gros i sense cap status social li dóna ...

Tres dones, molt diferents -aparentment. Tres maneres de viure, però totes tres marcades pels obstacles de les dones musulmanes a Israel. Sense trampa ni cartró: escenes quotidianes, amb un toc important de comèdia, amb alguns moments durs i intensos. Les protagonistes han triat el seu camí, però això té un preu... Gràcies per la valentia de la directora, les actrius i l'equip artístic per transmetre'ns la vida quotidiana d'aquestes dones, tan allunyada de les imatges que ens mostren els telenotícies.