AMOR CLANDESTÍ
Aquest llibre ens conta la vida de la clandestinitat, és a dir, és una història que parteix de les conseqüències de la Guerra Civil, però mai havia caigut entre les mans una obra de creació que posés el focus en aquesta experiència concreta. Els fets són viscuts en carn pròpia: com el protagonista adapta la vida familiar -amb la parella i els fills-, personal i laboral a la clandestinitat. Pel que fa al gènere literari, s'estableix un llaç fort i sòlid entre un llibre de memòries, un diari i una novel·la. En l'estructura, els salts temporals donen versemblança a la història, fa més humans als personatges.
Retalls de les vides contades obrin la porta a l'interior de les persones i les experiències. L'obra mostra els ideals i la sensibilitat però no és gens pamfletària, no pretén ser un assaig.
Un munt de reflexions, preguntes i qüestionaments afloren al llarg de les pàgines: com envellir sense la parella al costat, mentre els fills marxen; de quina manera només cria als fills la dona: ella tenia un paper d'autoritat, la parella, de gaudi (estiu, algun dia); com es realitzen trobades fora de la ciutat de Barcelona amb la parella; ser conscient que la Dictadura no s'acabava mai i els fills es fan grans... A més, de moments històrics i vitals importants: la visita al Consolat de París per demanar el passaport, la festa del Primer de Maig, la visita a la casa d'Stalin a Rússia (un home sol, que no es fiava de ningú), l'inici dur de la vida a París, els records del festeig, infinitat de pel·lícules vistes, la poesia de Sergi Pàmies quan era adolescent, dedicada al pare i la poesia i música com a bàlsam de l'ànima.
Amor clandestí seria una proposta interessant per a convertir-la en una obra teatral:els personatges principals, els dos protagonistes, i els secundaris dibuixen molt bé els anys viscuts i les diferents mentalitats, transmeses mitjançant diàlegs, cartes... Ens podria fer viatjar de París a Barcelona, passant per Andorra, Aragó o L'Havana, saltant del passat al moment que Teresa Pàmies escriu el llibre.
Retalls de les vides contades obrin la porta a l'interior de les persones i les experiències. L'obra mostra els ideals i la sensibilitat però no és gens pamfletària, no pretén ser un assaig.
Un munt de reflexions, preguntes i qüestionaments afloren al llarg de les pàgines: com envellir sense la parella al costat, mentre els fills marxen; de quina manera només cria als fills la dona: ella tenia un paper d'autoritat, la parella, de gaudi (estiu, algun dia); com es realitzen trobades fora de la ciutat de Barcelona amb la parella; ser conscient que la Dictadura no s'acabava mai i els fills es fan grans... A més, de moments històrics i vitals importants: la visita al Consolat de París per demanar el passaport, la festa del Primer de Maig, la visita a la casa d'Stalin a Rússia (un home sol, que no es fiava de ningú), l'inici dur de la vida a París, els records del festeig, infinitat de pel·lícules vistes, la poesia de Sergi Pàmies quan era adolescent, dedicada al pare i la poesia i música com a bàlsam de l'ànima.
Amor clandestí seria una proposta interessant per a convertir-la en una obra teatral:els personatges principals, els dos protagonistes, i els secundaris dibuixen molt bé els anys viscuts i les diferents mentalitats, transmeses mitjançant diàlegs, cartes... Ens podria fer viatjar de París a Barcelona, passant per Andorra, Aragó o L'Havana, saltant del passat al moment que Teresa Pàmies escriu el llibre.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada