ERÒTIQUES I DESPENTINADES
Encarna Sant-Celoni i Verger realitza una tria de poesia amorosa i eròtica. A través de tres calaixets artístics: Ígnies, Tèrries i Hídries, ens arriben seixanta-nou composicions escrites per dones en llengua catalana, entre les quals hi ha Anna Dodas, Caterina Albert, Dolors Miquel, Ester Xargay, Júlia Zabala, Maria Antònia Salvà, Maria-Mercè Marçal, Montserrat Abelló, Quima Jaume, Rosa Leveroni i Teresa Pascual.
Del gran ventall mostrat, hi ha algunes veus que em resulten més clares, com la de Dolors Miquel (El vers arrampat al naixement de la bragueta), més suggerents, una d'elles és Maria-Mercè Marçal (Com una serp, cargola’t al meu ventre/I cerca’m, amb verí d’amor, el centre), més vaporoses, una exponent és Rosa Leveroni. També un grup de poemes puntuals tenen gran força. Ara bé, em sembla que un seguit de poesies es queden en la tradició, en el joc de paraules, en la figura retòrica.
Aquesta conversa fictícia que es pot arribar a mantenir amb algunes de les poetes, depèn de les maneres de viure la sexualitat i les relacions de cadascun/a. Per això és aconsellable donar una oportunitat des de la innocència, sense prejudicis amb les figures consagrades ni amb les veus desconegudes. Aquest tipus de llibres són aconsellables per tenir a la prestatgeria, per rellegir al llarg de la vida, quan l'experiència viscuda ens pot fer ampliar l'empatia literària.
Compartim el desig de l'autora: “Seria una bona senyal si en tres anys poguérem fer una segona antologia.” Això significaria que les dones amplien o donen més importància a les experiències sexuals, volen compartir-les i la nostra cultura cada dia està més viva.
Del gran ventall mostrat, hi ha algunes veus que em resulten més clares, com la de Dolors Miquel (El vers arrampat al naixement de la bragueta), més suggerents, una d'elles és Maria-Mercè Marçal (Com una serp, cargola’t al meu ventre/I cerca’m, amb verí d’amor, el centre), més vaporoses, una exponent és Rosa Leveroni. També un grup de poemes puntuals tenen gran força. Ara bé, em sembla que un seguit de poesies es queden en la tradició, en el joc de paraules, en la figura retòrica.
Aquesta conversa fictícia que es pot arribar a mantenir amb algunes de les poetes, depèn de les maneres de viure la sexualitat i les relacions de cadascun/a. Per això és aconsellable donar una oportunitat des de la innocència, sense prejudicis amb les figures consagrades ni amb les veus desconegudes. Aquest tipus de llibres són aconsellables per tenir a la prestatgeria, per rellegir al llarg de la vida, quan l'experiència viscuda ens pot fer ampliar l'empatia literària.
Compartim el desig de l'autora: “Seria una bona senyal si en tres anys poguérem fer una segona antologia.” Això significaria que les dones amplien o donen més importància a les experiències sexuals, volen compartir-les i la nostra cultura cada dia està més viva.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada