"A X AMOR" o mujeres áureas

Tres escriptores del segle d'Or castellà decideixen anar al convent on viu, entre d'altres monges, la filla de Lope de Vega per tal de poder alliberar-les. En l'operació es troben una sorpresa inesperada: el mateix Lope de Vega disfressat de monja al jardí del convent! El prestigiós escriptor era allà perquè tenia un objectiu ben diferent... L'obessionaven els ossos de Miguel de Cervantes, pel dubte si l'escriptor del Quijote passaria a la posteritat mentre que ell, per cercar l'èxit popular, no tindria aquesta sort.

Idea brillant, al meu parer: reivindicar el paper de la dona en la literatura i la creació -personalment, jo que sóc professora de literatura no coneixia a cap de les tres escriptores. Aquest fet fa pensar. Ara bé, el text quedava en alguns moments massa dit i poc viscut; alguns exemples, les protagonistes no es sorprenien gaire quan trobaven de manera fortuïta a Lope ni tampoc mostraven gaire decepció quan cap monja vol escapar amb elles del convent.

L'ús d'un vestuari actual bastant neutre, alguns tocs d'actualitat, com comunicar-se com si foren espies, i la direcció dels moviments en escena dels intèrprets crec que són els grans encerts de la proposta. A més, pel que fa al text, el moment en què desafien Lope amb versos d'autores d'aquella època trobo que és un dels punts àlgids de la representació pel seu caràcter punyent.

En el fons, m'hauria agradat sortir més emocionada del teatre. Tot i això, aquest tipus de propostes en què es reivindica el paper de la dona en el món artístics sempre són benvingudes per dues raons: en primer terme, fan reflexionar fins a quin punt la història està escrita pels homes i, en segon terme, ens fan parar atenció en la importància que tenen l'escola i els mitjans de comunicació en la fixació de la tradició a la nostra societat.