No és país per a mites antics

-

Hamlet, Creont, Medea, Antígona i Èdip. Històries conegudes, però que ens continuen posant preguntes per a respondre com a individus i com a societat. Filosòficament actual. Humanament universal. Cinc clàssics sense ornamentació, de pell i ossos que ens fan qüestionar l'essència de l'ésser humà.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Només una vegada

-
Imatge
Una parella de classe mitjana, ell és escriptor i ella, editora, acudeixen a una teràpia perquè ell li ha pegat, però només una vegada. Marta Buchaca, la dramaturga, quan es va representar Només una vegada a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya manifestà que "molta gent hem tolerat, tolerem o tolerarem relacions amb una certa violència i crec que és una cosa que tenim molt arraigada i de la qual ens hem de despendre". Només una vegada obri infinitat d'interrogants, sobretot amb les preguntes de Laura, la psicòloga. També parla de prejudicis: aquestes situacions de violència de gènere només les passen pobres i gent sense estudis, dones de classe baixa. Marta Buchaca en un centenar de pàgines fa aparéixer en escena un garbell de temes: la culpa, els límits que li posem a la parella -on comença la coartació de la llibertat individual?-, quin pes li donem a la nostra imatge pública, la importància de la nostra carrera professional i l'èxit d'aques
Més informació

A tots els que heu vingut

-
Imatge
A causa de la situació excepcional que vivim amb el COVID-19, el TNC ha obert la biblioteca a disposició de tothom. Gràcies a la gran aposta que Arola Editors ha portat endavant en la publicació de teatre podem llegir més de 60 obres corresponents al teatre actual i contemporani. Aquesta editorial té col·leccions dedicades tant a la dramatúrgia actual com als clàssics, així com també llança una proposta de teatre adreçat a adolescents -difícil de trobar en l'àmbit editorial actual al nostre país. Arola Editors publica aquelles obres que s'estrenen al Teatre Nacional de Catalunya. Gràcies a aquest fet, una de les conseqüències directes és que ens permet conèixer les propostes abundants i variades pel que fa al gènere, a la tipologia dels personatges, a l'escenificació, a la temàtica... que escriuen els dramaturgs i dramaturgues catalans/nes actuals. Marc Rosich, en aquest cas, ens presenta una família catalana, més concretament convergent, on la dona d'uns 70 anys
Més informació