ROYAUME DE FEMMES!
ROYAUME DE FEMMES!
Passem el cap de setmana a Tolosa. Entre les opcions culturals diverses que ofereix la ciutat per a dissabte, triem Royaume de femmes. La proposta em crea curiositat, ja que és molt semblant a Veus femenines, l'espectacle que la Rabera Eclèctica, companyia de la qual formo part, posa en escena actualment.
La QUERIDA Compagnie ha escollit alguns dels personatges femenins de les obres de l'escriptor rus Anton Chekhov per tal de realitzar una lectura dramatizada, a càrrec de Sylvie Maury, amb un univers de música en directe, creat per Sylvain Loyseau. La il·luminació, el lligam entre música i text i el gran talent a l'hora de transmetre els moments viscuts i crear els estats d'ànim d'aquestes dones per part de l'actriu són els eixos sobre els quals es sostè aquesta posada en escena.
Encara que la barrera idiomàtica no em permet entendre totes i cadascuna de les paraules, puc seguir el fil de les històries. Amb una posada en escena molt senzilla, a la part dreta de l'escenari es situa l'actriu, bàsicament en dues posicions (un escriptori amb un llum que es troba a la part del fons de l'escenari i un micro de peu que es col·loca centrat a la part més propera al públic); la part esquerra és ocupada per l'univers musical, el piano i una sèrie d'instruments que acompanyen en directe o amb bases grabades en aquell moment la recitació. Els canvis es realitzaven amb un fosc, que normalment serveix per afegir al vestuari negre bàsic de Maury algun element que caracteritza el personatge que es disposa a interpretar.
És lloable aquesta proposta pel risc: poca acció dramàtica, pràcticament només paraula i música creant l'atmosfera, a més, els texts i l'època no són les actuals, per això el públic els podia sentir allunyats, i també la decisió de mostrar l'univers femení de finals del segle XIX. Només afegir dues pinzellades que, al meu parer, haurien enriquit la peça: la creació de més espais escènics ficticis, no només una lectura dirigida directament al públic, sinó, per exemple, l'esboç de personatges abscents, així com considerar les transicions part de l'espectacle, usar el penjador il·luminat com a punt de partida de la creació escènica.
Passem el cap de setmana a Tolosa. Entre les opcions culturals diverses que ofereix la ciutat per a dissabte, triem Royaume de femmes. La proposta em crea curiositat, ja que és molt semblant a Veus femenines, l'espectacle que la Rabera Eclèctica, companyia de la qual formo part, posa en escena actualment.
La QUERIDA Compagnie ha escollit alguns dels personatges femenins de les obres de l'escriptor rus Anton Chekhov per tal de realitzar una lectura dramatizada, a càrrec de Sylvie Maury, amb un univers de música en directe, creat per Sylvain Loyseau. La il·luminació, el lligam entre música i text i el gran talent a l'hora de transmetre els moments viscuts i crear els estats d'ànim d'aquestes dones per part de l'actriu són els eixos sobre els quals es sostè aquesta posada en escena.
Encara que la barrera idiomàtica no em permet entendre totes i cadascuna de les paraules, puc seguir el fil de les històries. Amb una posada en escena molt senzilla, a la part dreta de l'escenari es situa l'actriu, bàsicament en dues posicions (un escriptori amb un llum que es troba a la part del fons de l'escenari i un micro de peu que es col·loca centrat a la part més propera al públic); la part esquerra és ocupada per l'univers musical, el piano i una sèrie d'instruments que acompanyen en directe o amb bases grabades en aquell moment la recitació. Els canvis es realitzaven amb un fosc, que normalment serveix per afegir al vestuari negre bàsic de Maury algun element que caracteritza el personatge que es disposa a interpretar.
És lloable aquesta proposta pel risc: poca acció dramàtica, pràcticament només paraula i música creant l'atmosfera, a més, els texts i l'època no són les actuals, per això el públic els podia sentir allunyats, i també la decisió de mostrar l'univers femení de finals del segle XIX. Només afegir dues pinzellades que, al meu parer, haurien enriquit la peça: la creació de més espais escènics ficticis, no només una lectura dirigida directament al públic, sinó, per exemple, l'esboç de personatges abscents, així com considerar les transicions part de l'espectacle, usar el penjador il·luminat com a punt de partida de la creació escènica.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada