A peu per la Terra Alta

Va caure a les meues mans aquests llibre per casualitat: volem anar a la Terra Alta, a Gandesa, amb un parell d'amics per veure sobre el territori on es va viure la Batalla de l'Ebre, llavors un aficionat a la lectura, a qui li conto el pla, em diu que Espinàs va estar una setmana a la Terra Alta i va escriure l'aventura, finalment em deixa el llibre. No va ser una lectura immediata, va tenir uns dies d'espera. El fet de situar-se a l'interior, de possiblement visitar pobles semblants als dels nostre interior, em va empényer a mamprendre el viatge.


Josep Maria Espinàs i Isabel Cañelles, una amiga, fan una volta circular a peu per la comarca de la Terra Alta durant vuit dies. Gandesa, la capital, és el punt de partida i fi de l'aventura. Durant el camí visiten pobles que no havia sentit mai com La Pobla de Massaluca, Caseres o Pinar del Fai i d'altres que només em sonaven de nom com Corbera o Batea.

Espinàs dibuixa siluetes de pobles, gent, camins, muntanyes i bancals. L'objectiu de la càmera s'apropa o s'allunya segons la voluntat de l'autor, d'algunes converses en sabem fins l'última coma mentre que d'altres fets potser ni són esmentats. Destaca la poca claredat dels camins i el sol que cau en ple agost.

Durant el recorregut passen per moments ben diferents: l'eixida, emoció del viatge que iniciaran juntament amb la incertesa d'allò que trobaran, la fatiga del camí, la pèrdua de l'orientació, la necessitat per cercar lloc on dormir, l'amabilitat de la gent, la voluntat de passar desapercebut per part de l'escriptor, el sentiment de forasters, la coneixença dels habitants de la contrada a través de les converses...

Aquest seguit de sensacions i pensaments, permeten fer a Espinàs un viatge tant a través de la comarca com d'ell mateix. Al llarg de la lectura, reconec situacions i personatges, encara que no he visitat mai la comarca, perquè finalment l'interior, o almenys el nostre interior, té una manera de viure i d'entendre l'existència prou pareguda.

En acabar de llegir, podríem anomenar-lo, el dietari, ja que segueix un ordre cronòlogic i explica les experiències viscudes, tinc unes ganes immenses de traçar una volta a peu per conèixer alguna part del territori.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Producció Nacional de dansa

Mare Nostrum

En blanc