La délicatesse
Una trobada fortuïta. Una amor que comença. Tot és perfecte: una parella ideal amb una vida envejable. Fins que un fet inesperat capgira la situació.
David Foenkinos posa en escena personatges i situacions actuals, quotidianes, que ens han passat o tenim al nostre voltant. La délicatesse mostra la part laboral, social, aquest color gris que defineix una oficina on passem almenys vuit hores cada dia; sota d’aquesta realitat s’amaga, si es cerca, la persona, aquell ésser que té pors, desitjos, dubtes... L’escriptor ens porta a fer aquest procés ajudant-se amb apunts culturals i de societat després de cada capítol, però sense engrandiments, relacionats amb el moment vital; per exemple, en un moment determinat de la novel•la es pregunta què es dirien Romeu i Julieta el dia després de la primera cita, en la situació que es troba el personatge.
Aquest punt d’humor i ironia és una constant al llibre. Aquests ingredients afegeixen versemblança i empatia a les vivències dels personatges, per tal de fer-nos arribar que encara que es passe malament, si les persones donem oportunitats als altres, trencant la superficialitat de la imatge social i, al mateix temps, mirem al nostre interior, es superen les dificultats i som capaços de seguir endavant.
David Foenkinos posa en escena personatges i situacions actuals, quotidianes, que ens han passat o tenim al nostre voltant. La délicatesse mostra la part laboral, social, aquest color gris que defineix una oficina on passem almenys vuit hores cada dia; sota d’aquesta realitat s’amaga, si es cerca, la persona, aquell ésser que té pors, desitjos, dubtes... L’escriptor ens porta a fer aquest procés ajudant-se amb apunts culturals i de societat després de cada capítol, però sense engrandiments, relacionats amb el moment vital; per exemple, en un moment determinat de la novel•la es pregunta què es dirien Romeu i Julieta el dia després de la primera cita, en la situació que es troba el personatge.
Aquest punt d’humor i ironia és una constant al llibre. Aquests ingredients afegeixen versemblança i empatia a les vivències dels personatges, per tal de fer-nos arribar que encara que es passe malament, si les persones donem oportunitats als altres, trencant la superficialitat de la imatge social i, al mateix temps, mirem al nostre interior, es superen les dificultats i som capaços de seguir endavant.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada