LA NIT JUST ABANS DELS BOSCOS


Fa un parell de setmanes vam poder ser partíceps d'una obra molt especial al Teatre Romea: La nit just abans dels boscos. A l'entrada, ens van donar una xapeta a cadascú, després d'uns minuts, quan ja havíem arribat tots els espectadors al rebedor, un treballador del teatre ens va demanar que l'acompanyarem per fora de l'edifici. Quan vam girar la cantonada, un home d'aspecte desendreçat va començar a cridar i a fer soroll amb un contenidor per captar la nostra atenció. Era ell.


Sense pèls a la llengua, el protagonista, amb punts de lucidesa i, de vegades, de bogeria, parla de manera directa, clara i propera de diferents problemàtiques socials d'avui en dia, increpant al veïnat i directament a alguns vianants. Es queixa al llarg de l'obra de la injustícia social, assenyalant que els poderosos manipulen i dominen la resta: l'ésser humà tendeix a l'alienació, no ens preocupa que una persona passe fam, dorma al carrer o li peguen una pallisa; simplement, obeix ordres. Ara no hi ha treball, impera "la mobilitat internacional": nosaltres marxen a altres països i aquells vénen ací, cada vegada més lluny i cada cop més estrangers. Tot aquest discurs enllaça també amb una vessant personal: la cerca de l'amor es conveteix en una utopia i, al mateix temps, una frustació.

Roberto Romei, director d'aquesta proposta, ha pres un gran risc en la posada en escena de l'obra de Bernard-Marie Koltès, ja que vivim el primer tros del mònoleg al carrer, amb els “imprevistos” que açò comporta (cotxes, persones, pluja...), i la resta a les instal·lacions del Romea, sense entrar mai a l'escenari ni a platea. Óscar Muñoz, amb una interpretació excel·lent es fa seu el text literari, de manera que estem sols a uns centímetres del protagonista, sense micros, ens mira als ulls i ens transmet tot tipus d'emocions. La postfunció és d'allò més familiar, el públic al camerí del teatre, amb una cervesa a la mà, xerrant tranquil·lament.


La nit just abans dels boscos ens permet viure la màgia del teatre. És d'aquelles propostes artístiques que te les emportes a casa, que dorms amb elles i al cap del temps encara les tens al pensament i al cor.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Producció Nacional de dansa

Mare Nostrum

En blanc