Sóniechka

Liudmila Ulítskaya ens col·loca en la societat russa de meitat de segle XX, allà dibuixa Sóniechka i els personatges que comparteixen la seua biografia, allà els fa viure, sense miracles, amb el camí que cadascú s'endreça.


Sóniechka, una jove seduïda pel món literari i sense gaire habilitat per a les relacions socials, coneix Robert Víktorovich, un artista més major que ella. De seguida, hi ha connexió entre ells, li demana matrimoni i es casen. A partir d'ací, el món canvia totalment per a Sóniechka, ella mai s'imaginava que podria trobar-se en aquesta situació, se sent afortunada. Els anys passen, canvien de ciutat, la protagonista va complint anys. Noves persones apareixen en la vida de la parella. A la fi, la literatura torna a aparéixer, com al principi de la seua existència.

A través d'un ploma subtil però a la vegada precisa i afilada, Ulítskaya, hereva de la literatura clàssica russa, construeix uns personatges redons i, a la vegada, poc marcats per les convencions socials, amb els quals ens fa caminar als/les lectors/es de la mà: la presa de decisions, la descendència, els canvis de ciutat, la coneixença de noves persones, la mort dels éssers estimats... Aquests personatges, encara que a primera vista poden semblar outsiders per a la societat del moment, veiem que tenen una gran coherència, fins i tot, m'atreviria a dir que tenen un destí marcat, o dit d'una altra manera, que la construcció és perfecta i evoluciona d'una manera extraordiàriament vertebrada.

Aquesta breu novel·la, al meu parer, ens toca l'ànima perquè parla de l'ésser humà, de l'essència d'aquest, des d'una senzillesa bestial: allò que la col·lectivitat -encara que siga del món artístic- pot titllar d'escàndol, potser significa la generositat, en tant que consciència i percepció d'un mateix i del proïsme. També ens deixa preguntes obertes: des de la naixença ja tenim un taranna determinat, que ens farà encetar una trajectòria i seguirem un camí? Encara que de vegades trobem esculls que ens facen redreçar el recorregut, aquesta era la nostra via predestinada?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Producció Nacional de dansa

Mare Nostrum

En blanc