DONES QUE SOMIAVEN SER ALTRES DONES
Estel Solé mostra la realitat quotidiana de manera directa i, de vegades, descarnada. Sense tòpics, els poemes creen una gran connexió amb el/la lector/a: reciclatge, bosses de pipes, semàfors, pernil dolç, airbag... Amb referències a èpoques precedents per a parlar del present, del nostre present, inspirant-se clarament en el que viscut i també en el que ha observat.
Dones que somiaven ser altres dones està dividit en tres parts, en les quals des dels sentiments de fracàs, de ràbia, de frustració contraposats a l'esperança i l'estima, avancem en la muntanya russa de l'experiència. La segona part mereix especial atenció perquè els animals es converteixen en protagonistes, amb només set poesies parla de les relacions de parella, de la condició de dona i d'ésser humà, de la por, del servilisme i de la possibilitat de canvi. Una mostra d'aquesta llengua directa i punyent, amb el simbolisme que li permet transmetre un pensament clar que descriu tantes situacions que veiem i/o vivim:
HÀMSTER
(...)Deixa'm les pipes al costat
de la porta i l'aigua entre els barrots
i digues a tothom
que no aniré a la festa.
La claredat, la força i la lluita per seguir endavant es compaginen als obstacles del camí. Si llegiu el poemari comprovareu què us pesa més, què us queda en el fons de l'ànima o potser seguireu els versos que enceten el llibre: "He fracassat. Però, ara, fracasso millor que l'any passat", amb aquesta doble vessant vital inherent a les persones.
Estel Solé copsa la realitat i ens fa una crida: ens proposar parar, pensar en allò que som i en allò que fem. Ens provoca. Ens escridassa, de tant en tant. També xiuxiueja. És una veu femenina actual i sense complexos, que mostra allò que és i allò que té al voltant, per això engrandirà de ben segur les #Veusfemenines de poetes i escriptores que fan possible l'espectacle de La Rabera Eclèctica.
Dones que somiaven ser altres dones està dividit en tres parts, en les quals des dels sentiments de fracàs, de ràbia, de frustració contraposats a l'esperança i l'estima, avancem en la muntanya russa de l'experiència. La segona part mereix especial atenció perquè els animals es converteixen en protagonistes, amb només set poesies parla de les relacions de parella, de la condició de dona i d'ésser humà, de la por, del servilisme i de la possibilitat de canvi. Una mostra d'aquesta llengua directa i punyent, amb el simbolisme que li permet transmetre un pensament clar que descriu tantes situacions que veiem i/o vivim:
HÀMSTER
(...)Deixa'm les pipes al costat
de la porta i l'aigua entre els barrots
i digues a tothom
que no aniré a la festa.
La claredat, la força i la lluita per seguir endavant es compaginen als obstacles del camí. Si llegiu el poemari comprovareu què us pesa més, què us queda en el fons de l'ànima o potser seguireu els versos que enceten el llibre: "He fracassat. Però, ara, fracasso millor que l'any passat", amb aquesta doble vessant vital inherent a les persones.
Estel Solé copsa la realitat i ens fa una crida: ens proposar parar, pensar en allò que som i en allò que fem. Ens provoca. Ens escridassa, de tant en tant. També xiuxiueja. És una veu femenina actual i sense complexos, que mostra allò que és i allò que té al voltant, per això engrandirà de ben segur les #Veusfemenines de poetes i escriptores que fan possible l'espectacle de La Rabera Eclèctica.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada