MEMÒRIES D'ADRIÀ
Podria enumerar tot tipus d'elogis cap a aquesta obra fonamental de la literatura universal, però només diré que és el segon cop que l'he llegida i estic segur que no serà l'últim. El tinc com un llibre de capçalera fonamental i hauré d'anar llegint-lo de tant en tant a llarg de la meua vida per a anar descobrint tots els matisos que només l'edat i les experiències viscudes poden anar desgranant.
Yourcenar crea a partir d'aquestes memòries fictícies de l'emperador Adrià, tota una sèrie de reflexions humanístiques i socioculturals d'un valor literari excepcional i d'una actualitat sorprenent. Això és així, perquè parla de valors i d'idees universals: amor, llibertat, mort... Voldria només citar un dels passatges que considero reveladors de tot el que acabo de dir:
Es centra en l'esclavitud. A partir de l'agressió que sofreix per part d'un esclau en unes mines de Tarragona què estava visitant i la seua clemència envers el mateix, fa aquesta meravellosa reflexió sobre el concepte de llibertat: "La plupart des hommes ressemblent à cet esclave: ils ne sont que trop soumis; leurs longues périodes d'hébétude sont coupées de quelques révoltes aussi brutales qu'inutiles"... I una mica més endavant continua amb açò: "Je doute que toute la philosophie du monde parvienne à supprimer l'esclavage: on en changera tout au plus le nom. Je suis capable d'imaginer des formes de servitude pires que les nôtres, parce que plus insidieuses: soit qu'on réussise à transformer les hommes en machines stupides et satisfaites, qui se croient libres alors qu'elles sont assertives, soit qu'on développe chez eux, à l'exclusion des loisirs et des plaisirs humains, un goût du travail aussi forcené que la passion de la guerre chez les races barbares."
Adrià es descriu en aquestes pàgines com a un humanista i l'època del seu regnat està considerada, per molts, com un dels pocs moments de la història de la Humanitat on "l'homme seul a été".
LLUÍS BALAGUER
Yourcenar crea a partir d'aquestes memòries fictícies de l'emperador Adrià, tota una sèrie de reflexions humanístiques i socioculturals d'un valor literari excepcional i d'una actualitat sorprenent. Això és així, perquè parla de valors i d'idees universals: amor, llibertat, mort... Voldria només citar un dels passatges que considero reveladors de tot el que acabo de dir:
Es centra en l'esclavitud. A partir de l'agressió que sofreix per part d'un esclau en unes mines de Tarragona què estava visitant i la seua clemència envers el mateix, fa aquesta meravellosa reflexió sobre el concepte de llibertat: "La plupart des hommes ressemblent à cet esclave: ils ne sont que trop soumis; leurs longues périodes d'hébétude sont coupées de quelques révoltes aussi brutales qu'inutiles"... I una mica més endavant continua amb açò: "Je doute que toute la philosophie du monde parvienne à supprimer l'esclavage: on en changera tout au plus le nom. Je suis capable d'imaginer des formes de servitude pires que les nôtres, parce que plus insidieuses: soit qu'on réussise à transformer les hommes en machines stupides et satisfaites, qui se croient libres alors qu'elles sont assertives, soit qu'on développe chez eux, à l'exclusion des loisirs et des plaisirs humains, un goût du travail aussi forcené que la passion de la guerre chez les races barbares."
Adrià es descriu en aquestes pàgines com a un humanista i l'època del seu regnat està considerada, per molts, com un dels pocs moments de la història de la Humanitat on "l'homme seul a été".
LLUÍS BALAGUER
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada