El fill que vull tindre

-

Fa uns mesos que vaig assistir a la representació que ens va oferir El Pont Flotant de El fill que vull tindre. Avui quan he tornat a l'Auditori de Granollers, m'ha tornat a venir al cap: la plastilina, les frases i expressions furtades dels nostres llavis que tants pares i mares verbalitzem contínuament: "digues "hola", digues "que guapo", digues "adéu" al xiquet..."), mares protectores i pares defensors ferms de les "noves pedagogies", el paper del mestre, el paper de la família, les relacions intergeneracionals...

La darrera escena, amb les tres generacions (iaio, pare i fill) em va tocar, la comèdia dels nadons de plastilina la vaig trobar genial -extreta de la realitat 100% i fixada en el guió traient-li el major partit possible- i l'experiència del mestre que no volia ser pare, amb tocs de tragicomèdia, em va agradar ja que formula un ventall de preguntes al voltant d'aspectes qüestionables de la nostra societat; ara bé, em pregunto per què aquesta unió intergeneracional, aquest tipus de comèdia "hiperrealista" o els moments més reflexius de l'obra no van guanyar protagonisme en escena i, fins i tot, van acabar convertint-se en fil conductor de l'espectacle.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Només una vegada

-
Imatge
Una parella de classe mitjana, ell és escriptor i ella, editora, acudeixen a una teràpia perquè ell li ha pegat, però només una vegada. Marta Buchaca, la dramaturga, quan es va representar Només una vegada a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya manifestà que "molta gent hem tolerat, tolerem o tolerarem relacions amb una certa violència i crec que és una cosa que tenim molt arraigada i de la qual ens hem de despendre". Només una vegada obri infinitat d'interrogants, sobretot amb les preguntes de Laura, la psicòloga. També parla de prejudicis: aquestes situacions de violència de gènere només les passen pobres i gent sense estudis, dones de classe baixa. Marta Buchaca en un centenar de pàgines fa aparéixer en escena un garbell de temes: la culpa, els límits que li posem a la parella -on comença la coartació de la llibertat individual?-, quin pes li donem a la nostra imatge pública, la importància de la nostra carrera professional i l'èxit d'aques
Més informació

A tots els que heu vingut

-
Imatge
A causa de la situació excepcional que vivim amb el COVID-19, el TNC ha obert la biblioteca a disposició de tothom. Gràcies a la gran aposta que Arola Editors ha portat endavant en la publicació de teatre podem llegir més de 60 obres corresponents al teatre actual i contemporani. Aquesta editorial té col·leccions dedicades tant a la dramatúrgia actual com als clàssics, així com també llança una proposta de teatre adreçat a adolescents -difícil de trobar en l'àmbit editorial actual al nostre país. Arola Editors publica aquelles obres que s'estrenen al Teatre Nacional de Catalunya. Gràcies a aquest fet, una de les conseqüències directes és que ens permet conèixer les propostes abundants i variades pel que fa al gènere, a la tipologia dels personatges, a l'escenificació, a la temàtica... que escriuen els dramaturgs i dramaturgues catalans/nes actuals. Marc Rosich, en aquest cas, ens presenta una família catalana, més concretament convergent, on la dona d'uns 70 anys
Més informació

EL COR TOT PLE DE GRILLS als Instituts de Secundària

-
Imatge
La Rabera Eclèctica vam tenir el plaer de poder oferir l'espectacle multidisciplinar "El cor tot ple de grills", basat en poemes de Vicent Andrés Estellés, als alumnes de 4rt d'ESO i 2n de Batxillerat de l'Institut Leopoldo Querol de Vinaròs. Dic plaer no com a construcció estilística de la llengua sinó perquè realment poder apropar la cultura als centres d'ensenyament és un goig. És un públic difícil, no ho neguem, si no els arriba ho expliciten clarament i en veu alta; ara bé, encara que les formes artístiques de vegades siguen allunyades d'allò amb què estan familiaritzat, l'ús de la dansa o la falta de definició de personatges i situacions que envolta el món poètic són dos bons exemples, si s'aconsegueix captar l'atenció és una manera d'obrir nous horitzons en l'alumnat. Mostrar-los altres universos, que els poden modificar més o menys depèn de la sensibilitat, les vivències, els gusts o les aficions de l'alumnat és un dels ob
Més informació