Vida o teatre?

L'art com a teràpia no és quelcom actual. Charlotte Salomon el va fer servir al primer terç del segle passat. L'exposició d'aquesta autora jueva es pot visitar fins al mes de febrer al Monestir de Pedralbes de Barcelona. Charlotte viu immersa en dues crisis molt profundes. A nivell personal, té una història important de suïcidis: la mare, quan ella era menuda, la tia i la iaia que morirà davant d'ella; a nivell social, viu la persecussió del nazisme al poble jueu, per aquest fet, s'haurà d'exiliar al sud de França i posteriorment serà assassinada a Auschwitz, embarassada amb només 26 anys.

L'obra acolorida, carregada de sensibilitat, Charlotte la crea en format de llibret d'opera, als dibuixos els afegeix frases narratives. La col·lecció de guaixos ens mostren com l'art va ser la manera de plasmar el daltabaix que va experimentar la seva vida personal diverses vegades: dubtes, tristesa, malenconia, estima, tensió, por... Al mateix temps, en una perspectiva social, a l'espectador actual l'interroga sobre la vigència dels règims totalitaris, les persecussions i l'exili.


Charlotte Salomon, una desconeguda fins fa poc temps -la novel·la de David Fuenkinos va ajudar a traure la història a la llum-, emociona... Atorga vida no tan sols als personatges que l'han acompanyada en la vida sinó també als fantasmes. L'art, una via d'autoconeixement i, podríem dir, de salvació.