Fang



Avui he pogut gaudir de la representació de Fang portada a escena per la companyia Animal Religion a l'Auditori de Granollers. Un bloc de fang de 500 quilos, un intèrpret acompanyat en escena per una tècnica i un músic i cantant. El fil conductor de l'espectacle potser és la relació entre l'individu i el fang. En els primers moments de l'espectacle m'ha paregut que Quim Girón volia deixar empremta al fang: clavar un dit, una ma... I a partir d'ací, pretén establir una espècie de lluita que el fa suar, és a dir, ens mostra com el fang deixa empremta en l'home. Després de les primeres modificacions del material, una aixada cau del cel. El treball de la terra i el llaurador han aparegut davant dels meus ulls. A continuació, en escena l'artista ha creat un tòtem, a sobre del qual ha fet equilibris. El so de l'aigua ha convertit el ballarí en aigua, s'ha deixat esbarar pel fang. El so dels pals ha acompanyat el fil que li ha permès desfer la figura a poc a poc, amb cada tall. D'aquesta desfeta, damunt de la cara com si fora un escultor, ha creat un seguit de màscares: a la base li anava afegint elements i el personatge evolucionava en la nostra imaginació, amb els gests i l'expressivitat del cos. L'últim a aparéixer ha sigut el cap d'un pardal. Un animal trapezista, que es gronsa i gaudeix per finalitzar la peça.

Aquesta nit, he pogut veure un munt d'imatges suggeridores, algunes de caire poètic conjuminades amb moments ben còmics que ballaven entre el circ, la dansa i l'escultura. Tot sostingut per la música, els sons i la veu en directe que ens feien volar a altres mons i sensacions. La tècnica i la sensibilitat estaven molt ben lligades a la proposta, fet que ha provocat una gran autenticitat en allò que rebíem el públic durant els cinquanta minuts d'espectacle.

Quan ha acabat la representació, els artistes han explicat que el procés de creació ha durat any i mig: primer van experimentar amb altres materials, després van trobar que el fang té moltes possibilitat i, seguidament, van realitzar el muntatge de la peça. Han dit també que no hi ha dos espectacles iguals, perquè en les actuacions descobreixen possibilitats noves que els ofereix el muntatge. Els tres intèrprets es guien per l'escolta.



El públic, com els artistes en l'escenificació, cal que deixen la ment i els sentits oberts per poder gaudir de les suggerències que reben des de l'escenari. Cada espectador/a deu tenir una lectura de l'espectacle, de la mateixa manera que cada ésser humà interpreta els esdeveniments viscuts des de la pròpia experiència.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Mare Nostrum

Comboi poètic Vilanova