Paraules en joc

La Fundació Miró ens va permetre posar-nos davant l'horitzó i no només això, sinó que a més, els horitzons dialogaren amb altres horitzons. Aquesta línia a la llunyania que ens permet seguir caminant pot ser representada tant per una escultura formada per quatre línies grosses daurades com per l'última llum del poble abans de fer-se de nit. Els pintors nòrdics i centreeuropeus ens transmetien un paisatge fred, gelat, de vegades blau, de vegades gris. Els americans, en canvi, a través, per una part, de la fotografia enmig de la natura ens ensenyaven la immensitat de la planura amb poca terra i molt de cel mentre que, per l'altra part, l' skyline de Sant Francisco posvaa davant de nosaltres una línia urbanitzada. Uns altres horitzons els podríem denominar minimalistes, amb pintura o escultura, només unes ratlles ens evocaven el cel i la terra. Arribem a l'univers social: una fabrica cap avall ens qüestiona l'horitzó establert, una ratlla sense arbres a causa de

Estel Solé mostra la realitat quotidiana de manera directa i, de vegades, descarnada. Sense tòpics, els poemes creen una gran connexió amb el/la lector/a: reciclatge, bosses de pipes, semàfors, pernil dolç, airbag ... Amb referències a èpoques precedents per a parlar del present, del nostre present, inspirant-se clarament en el que viscut i també en el que ha observat. Dones que somiaven ser altres dones està dividit en tres parts, en les quals des dels sentiments de fracàs, de ràbia, de frustració contraposats a l'esperança i l'estima, avancem en la muntanya russa de l'experiència. La segona part mereix especial atenció perquè els animals es converteixen en protagonistes, amb només set poesies parla de les relacions de parella, de la condició de dona i d'ésser humà, de la por, del servilisme i de la possibilitat de canvi. Una mostra d'aquesta llengua directa i punyent, amb el simbolisme que li permet transmetre un pensament clar que descriu tantes situacions que

Tres espais: Bañuelos de Bureba, un poblet de Burgos, Mont-roig del Camp i Mèxic. Tres temps: passat, present i futur. Dos lligams: la memòria històrica i l'educació. Un personatge: Antoni Benaiges, mestre republicà afusellat i soterrat a una fossa comuna. Els espectadors que s'asseuen a la butaca segueixen el fil d'una història saltejada: arrenca en el passat, en la il·lusió, una vida d'un mestre dedicada a l'ensenyament amb llibertat per poder crear ciutadans lliures, en el mig del no-res, a Bañuelos de Bureba; continua en el present, en quatre flancs com són la família del mestre afusellat, el poble de Bañuelos actual, els antics alumnes ja molt majors que recorden el mestre de manera emotiva i una escola de Mèxic; i el futur, que parteix sobretot d'una fotografia d'un grup d'alumnes mexicans, aquesta flueix en la retina del públic. Alberto Bougleux i Sergi Bernal han aconseguit a través del Verkami portar endavant un documental que realment llig

Podria enumerar tot tipus d'elogis cap a aquesta obra fonamental de la literatura universal, però només diré que és el segon cop que l'he llegida i estic segur que no serà l'últim. El tinc com un llibre de capçalera fonamental i hauré d'anar llegint-lo de tant en tant a llarg de la meua vida per a anar descobrint tots els matisos que només l'edat i les experiències viscudes poden anar desgranant. Yourcenar crea a partir d'aquestes memòries fictícies de l'emperador Adrià, tota una sèrie de reflexions humanístiques i socioculturals d'un valor literari excepcional i d'una actualitat sorprenent. Això és així, perquè parla de valors i d'idees universals: amor, llibertat, mort... Voldria només citar un dels passatges que considero reveladors de tot el que acabo de dir: Es centra en l'esclavitud. A partir de l'agressió que sofreix per part d'un esclau en unes mines de Tarragona què estava visitant i la seua clemència envers el mateix, fa

A la portada ens trobem una bici roja i el títol: L'altra (un horitzó d'expectactives: l'altra bici?, quina altra?); a l'interior, des de les primeres pàgines, circumstàncies i problemes d'allò més actuals: la corda fluixa del treball i l'atur, l'economia domèstica, els estalvis, la família -la pròpia i la política-, els amics -ací també els propis i els polítics-, la crisi... Tots aquests ingredients (i d'altres) ben lligats amb l'ús de les xarxes socials. Aquest plànol present canvia la pantalla saltant al passat, que floreix en el cap d'Anna, la protagonista de la segona novel·la de Marta Rojals, i s'encadena amb els dubtes, les incerteses i les decisions que ha de prendre per encarrilar el futur. Al mateix temps que l'Anna, en la trentena avançada, col·loca les peces del trencaclosques de la vida al lloc, també es posiciona respecte a la resta dels personatges, s'adona o verbalitza, el lloc que ocupen a la seua existència. Mar