L'HORITZÓ PRIMER

Joan Todó ens presenta un xic senienc en la dècada de la trentena que ha fet la vida a Barcelona, però es queda sense treball i ha de tornar al poble. És escriptor, per això li encarreguen el pregó de festes, per tal de preparar-lo s'ha de plantejar les qüestions identitàries. Ens passeja per les festes patronals: bous, carafals, pasdobles, dinarots i soparots... Després arriba el setembre, la solitud de la resta de l'any. La terra, l'oliva i l'ametlla, més la cerca de treball ens fan viure la tardor i l'entrada de l'hivern.

Posar una altra vegada els peus al poble, aquesta vegada per quedar-se almenys una bona temporada, fa que La Sénia, la frontera entre Catalunya i el País Valencià, passe a ser enfocada en un primer pla de nou: records (eixir de festa, la joventut o els trajectes de tornada des de Barcelona), les reflexions (quines empremtes li ha deixat el poble, sentir-se del poble o foraster, el canvi de model de vida, la incertesa del futur...) i les moltes preguntes que queden obertes (encara no té una família i una feina, ha desaprofitat la vida?, què farà quan siga el propietari de la terra?, per què no ha après l'ofici de son pare?).

Aquest interrogants ens sonen tan propers a les persones que tenim lligams amb, com diu Todó "la tercera perifèria" (siga un poble català o no), que podríem parlar d'un llibre generacional. El passeig per la tradició i la manera de viure, acompanyades de reflexions i la història del lloc (la Pastora, la Guerra Civil o la banda de música), ens proporciona la possibilitat de cercar el nostre "horitzó primer".