Paraules en joc

Una parella de classe mitjana, ell és escriptor i ella, editora, acudeixen a una teràpia perquè ell li ha pegat, però només una vegada. Marta Buchaca, la dramaturga, quan es va representar Només una vegada a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya manifestà que "molta gent hem tolerat, tolerem o tolerarem relacions amb una certa violència i crec que és una cosa que tenim molt arraigada i de la qual ens hem de despendre". Només una vegada obri infinitat d'interrogants, sobretot amb les preguntes de Laura, la psicòloga. També parla de prejudicis: aquestes situacions de violència de gènere només les passen pobres i gent sense estudis, dones de classe baixa. Marta Buchaca en un centenar de pàgines fa aparéixer en escena un garbell de temes: la culpa, els límits que li posem a la parella -on comença la coartació de la llibertat individual?-, quin pes li donem a la nostra imatge pública, la importància de la nostra carrera professional i l'èxit d'aques...

Saps quina és la formació d'un drac? Doncs en aquesta pel·lícula podràs veure què aprenen Zog i els altres dracs en els cinc cursos que van a escola. De la mà del protagonista, Zog, un drac amb molt bona voluntat però una mica maldestre, comprovem com els dracs aprenen a volar, a tirar foc per la boca, a bramar i a raptar princeses. Ara bé, el nostre drac es fa amic de la princesa Perla, que està farta de ser a palau i d'haver de comportar-se com una princesa. Llavors, es converteix en la metgessa dels petits dracs. Fins que arriba un cavaller a salvar-la. Zog i el cavaller Jordi lluiten per la princesa; però Perla els separa i els diu que el seu objectiu és ser metgessa (i no princesa!). El cavaller decideix ser l'infermer i el drac, l'ambulància que porta volant els metges a tot arreu.

A causa de la situació excepcional que vivim amb el COVID-19, el TNC ha obert la biblioteca a disposició de tothom. Gràcies a la gran aposta que Arola Editors ha portat endavant en la publicació de teatre podem llegir més de 60 obres corresponents al teatre actual i contemporani. Aquesta editorial té col·leccions dedicades tant a la dramatúrgia actual com als clàssics, així com també llança una proposta de teatre adreçat a adolescents -difícil de trobar en l'àmbit editorial actual al nostre país. Arola Editors publica aquelles obres que s'estrenen al Teatre Nacional de Catalunya. Gràcies a aquest fet, una de les conseqüències directes és que ens permet conèixer les propostes abundants i variades pel que fa al gènere, a la tipologia dels personatges, a l'escenificació, a la temàtica... que escriuen els dramaturgs i dramaturgues catalans/nes actuals. Marc Rosich, en aquest cas, ens presenta una família catalana, més concretament convergent, on la dona d'uns 70 anys...

Zibila és una zebra que és adoptada per una parella de cavalls. L'arribada a casa i l'entrada a l'escola no serà fàcil: els veïns i els companys/es de classe s'aparten i es burlen d'ella perquè és diferent. Zibila, gràcies a Carino, un cavallet que es fa amic seu, una aventura al circ i, sobretot, la valentia que demostra aconsegueix fer-se el seu lloc. Zibila i el poder de les ratlles és una producció que en poc més de mitja hora aconsegueix enganxar els xiquets i les xiquetes des del minut u fins a la fi del film. La zebra, sincera, sensible i encantadora, busca el coratge dins d'ella mateixa, amb l'estima dels pares i el suport del seu amic Carino, i aconsegueix treure la seua força interior contra l'actitud negativa i feridora de la societat. M'agrada especialment la figura del lleó: aquest animal va salvar Zibila de la mort i la va deixar a la sorra perquè els seus pares la replegaren, també al circ va trobar un suposat lleó que no era cap...

Mirada directa i penetrant de Salva Soler. Complicitat entre música, d'Andrea Porcar, i paraula. Escolta entre els intèrprets -molta! Missatge proper: para, mira, viu, escolta, pateix, sent... Però moltes vegades oblidat per la voràgine del dia a dia.

La creació va ser molt random . Joel Martí i Pablo Molina, amb una fortalesa física increïble, van criticar la societat i van parlar al públic d'una manera directa, sense tabús ni cap condescendència a allò políticament correcte. El futbol, el mòbil, la droga, la policia, la dependència a la tecnologia, les relacions humanes van ser alguns dels temes que van embastar la proposta. I les darreres paraules segueixen clavades a la meua ment: si algú et diu que no és possible, pensa-t'ho dues vegades.

Avui he pogut gaudir de la representació de Fang portada a escena per la companyia Animal Religion a l'Auditori de Granollers. Un bloc de fang de 500 quilos, un intèrpret acompanyat en escena per una tècnica i un músic i cantant. El fil conductor de l'espectacle potser és la relació entre l'individu i el fang. En els primers moments de l'espectacle m'ha paregut que Quim Girón volia deixar empremta al fang: clavar un dit, una ma... I a partir d'ací, pretén establir una espècie de lluita que el fa suar, és a dir, ens mostra com el fang deixa empremta en l'home. Després de les primeres modificacions del material, una aixada cau del cel. El treball de la terra i el llaurador han aparegut davant dels meus ulls. A continuació, en escena l'artista ha creat un tòtem, a sobre del qual ha fet equilibris. El so de l'aigua ha convertit el ballarí en aigua, s'ha deixat esbarar pel fang. El so dels pals ha acompanyat el fil que li ha permès desfer la figura...

Escaladei vista des de La Pietat. Quins arbres! Un cedre libanès, un gran til.ler, un xiprer majestuós, un castanyer indi... L'Anjub ens acull al Perxe. El congost de Fraguerau ens bressola. Pedres esculpides o escultures de pedra? El riu ens porta a Sant Bertomeu. Vista del Priorat des del balcó de La Figuera. Les corves ens menen a Siurana. El sol baixa entre un mar de muntanyes.

L'art com a teràpia no és quelcom actual. Charlotte Salomon el va fer servir al primer terç del segle passat. L'exposició d'aquesta autora jueva es pot visitar fins al mes de febrer al Monestir de Pedralbes de Barcelona. Charlotte viu immersa en dues crisis molt profundes. A nivell personal, té una història important de suïcidis: la mare, quan ella era menuda, la tia i la iaia que morirà davant d'ella; a nivell social, viu la persecussió del nazisme al poble jueu, per aquest fet, s'haurà d'exiliar al sud de França i posteriorment serà assassinada a Auschwitz, embarassada amb només 26 anys. L'obra acolorida, carregada de sensibilitat, Charlotte la crea en format de llibret d'opera, als dibuixos els afegeix frases narratives. La col·lecció de guaixos ens mostren com l'art va ser la manera de plasmar el daltabaix que va experimentar la seva vida personal diverses vegades: dubtes, tristesa, malenconia, estima, tensió, por... Al mateix temps, en una pe...

Què significa ser home? I ser dona? Aquesta és la pregunta que es fa la companyia "La conquesta del Pol Sud" per engegar el projecte. A partir d'ací, veueu que les respostes estan plenes de tòpics. És llavors quan decideixen posar-se en contacte amb associacions i especialistes en temes de gènere. En aquest procés, troben Raphaëlle. Raphaëlle és transexual i es converteix en la protagonista de l'obra, és a dir, no hi ha actors ni actrius. És la protagonista en primera persona qui ens conta allò viscut. Sense "intermediaris". Per això ho plantegen com a "teatre documental". Les vivències de Raphaëlle posen sobre la taula frustracions, dubtes, decisions, reptes i un gran número d'interrogants que s'hauran d'afrontar en els propers anys pel que fa a la diversitat sexual tant en una dimensió individual com col·lectiva. Cal agrair a la companyia i a la protagonista la generositat per portar endavant el projecte i per despullar-se davan...

A Llevant Teatre engeguen la temporada amb "El pes de plom" de la companyia La Virgueria. El tràfic d'armes, a través del lligam de dues parelles: el propietari d'una gran empresa d'armes i la dona, una periodista que investiga a aquest magnat dels negocis i la parella. Molta energia. Una banyera, plena de bales. Les armes, representades en escena amb unes caixes de fusta que basteixen l'escenari, i la banca s'alien a través del sexe i el desig. Escenes creuades de les dues parelles. Converses mirant el públic, amb gran escolta. La música, els sorolls creats en escena, els sospirs dels personatges i els recursos audiovisuals ens fan canviar d'espai, ens col·loquen en una nova situació. El fum i els llums dibuixen un cementeri ens fan viure dins. Canvis ràpids, salts temporals i gran intensitat en escena que, de tant en tant, toquen la nostra sensibilitat. Poder, professionalitat, sexe, desig, amor, passió, degradació, força, complicitat i aquest...