Paraules en joc

La Fundació Miró ens va permetre posar-nos davant l'horitzó i no només això, sinó que a més, els horitzons dialogaren amb altres horitzons. Aquesta línia a la llunyania que ens permet seguir caminant pot ser representada tant per una escultura formada per quatre línies grosses daurades com per l'última llum del poble abans de fer-se de nit. Els pintors nòrdics i centreeuropeus ens transmetien un paisatge fred, gelat, de vegades blau, de vegades gris. Els americans, en canvi, a través, per una part, de la fotografia enmig de la natura ens ensenyaven la immensitat de la planura amb poca terra i molt de cel mentre que, per l'altra part, l' skyline de Sant Francisco posvaa davant de nosaltres una línia urbanitzada. Uns altres horitzons els podríem denominar minimalistes, amb pintura o escultura, només unes ratlles ens evocaven el cel i la terra. Arribem a l'univers social: una fabrica cap avall ens qüestiona l'horitzó establert, una ratlla sense arbres a causa de ...

Estel Solé mostra la realitat quotidiana de manera directa i, de vegades, descarnada. Sense tòpics, els poemes creen una gran connexió amb el/la lector/a: reciclatge, bosses de pipes, semàfors, pernil dolç, airbag ... Amb referències a èpoques precedents per a parlar del present, del nostre present, inspirant-se clarament en el que viscut i també en el que ha observat. Dones que somiaven ser altres dones està dividit en tres parts, en les quals des dels sentiments de fracàs, de ràbia, de frustració contraposats a l'esperança i l'estima, avancem en la muntanya russa de l'experiència. La segona part mereix especial atenció perquè els animals es converteixen en protagonistes, amb només set poesies parla de les relacions de parella, de la condició de dona i d'ésser humà, de la por, del servilisme i de la possibilitat de canvi. Una mostra d'aquesta llengua directa i punyent, amb el simbolisme que li permet transmetre un pensament clar que descriu tantes situacions que...

Tres espais: Bañuelos de Bureba, un poblet de Burgos, Mont-roig del Camp i Mèxic. Tres temps: passat, present i futur. Dos lligams: la memòria històrica i l'educació. Un personatge: Antoni Benaiges, mestre republicà afusellat i soterrat a una fossa comuna. Els espectadors que s'asseuen a la butaca segueixen el fil d'una història saltejada: arrenca en el passat, en la il·lusió, una vida d'un mestre dedicada a l'ensenyament amb llibertat per poder crear ciutadans lliures, en el mig del no-res, a Bañuelos de Bureba; continua en el present, en quatre flancs com són la família del mestre afusellat, el poble de Bañuelos actual, els antics alumnes ja molt majors que recorden el mestre de manera emotiva i una escola de Mèxic; i el futur, que parteix sobretot d'una fotografia d'un grup d'alumnes mexicans, aquesta flueix en la retina del públic. Alberto Bougleux i Sergi Bernal han aconseguit a través del Verkami portar endavant un documental que realment llig...

Podria enumerar tot tipus d'elogis cap a aquesta obra fonamental de la literatura universal, però només diré que és el segon cop que l'he llegida i estic segur que no serà l'últim. El tinc com un llibre de capçalera fonamental i hauré d'anar llegint-lo de tant en tant a llarg de la meua vida per a anar descobrint tots els matisos que només l'edat i les experiències viscudes poden anar desgranant. Yourcenar crea a partir d'aquestes memòries fictícies de l'emperador Adrià, tota una sèrie de reflexions humanístiques i socioculturals d'un valor literari excepcional i d'una actualitat sorprenent. Això és així, perquè parla de valors i d'idees universals: amor, llibertat, mort... Voldria només citar un dels passatges que considero reveladors de tot el que acabo de dir: Es centra en l'esclavitud. A partir de l'agressió que sofreix per part d'un esclau en unes mines de Tarragona què estava visitant i la seua clemència envers el mateix, fa...

A la portada ens trobem una bici roja i el títol: L'altra (un horitzó d'expectactives: l'altra bici?, quina altra?); a l'interior, des de les primeres pàgines, circumstàncies i problemes d'allò més actuals: la corda fluixa del treball i l'atur, l'economia domèstica, els estalvis, la família -la pròpia i la política-, els amics -ací també els propis i els polítics-, la crisi... Tots aquests ingredients (i d'altres) ben lligats amb l'ús de les xarxes socials. Aquest plànol present canvia la pantalla saltant al passat, que floreix en el cap d'Anna, la protagonista de la segona novel·la de Marta Rojals, i s'encadena amb els dubtes, les incerteses i les decisions que ha de prendre per encarrilar el futur. Al mateix temps que l'Anna, en la trentena avançada, col·loca les peces del trencaclosques de la vida al lloc, també es posiciona respecte a la resta dels personatges, s'adona o verbalitza, el lloc que ocupen a la seua existència. Mar...

La Rabera Eclèctica vam tenir el plaer de poder oferir l'espectacle multidisciplinar "El cor tot ple de grills", basat en poemes de Vicent Andrés Estellés, als alumnes de 4rt d'ESO i 2n de Batxillerat de l'Institut Leopoldo Querol de Vinaròs. Dic plaer no com a construcció estilística de la llengua sinó perquè realment poder apropar la cultura als centres d'ensenyament és un goig. És un públic difícil, no ho neguem, si no els arriba ho expliciten clarament i en veu alta; ara bé, encara que les formes artístiques de vegades siguen allunyades d'allò amb què estan familiaritzat, l'ús de la dansa o la falta de definició de personatges i situacions que envolta el món poètic són dos bons exemples, si s'aconsegueix captar l'atenció és una manera d'obrir nous horitzons en l'alumnat. Mostrar-los altres universos, que els poden modificar més o menys depèn de la sensibilitat, les vivències, els gusts o les aficions de l'alumnat és un dels ob...

Txèjov ens mostra en aquesta narració breu, amb unes il·lustracions evocadores de Javier Zabala, uns personatges que han construït el món sobre les aparences, sobre les convencions socials. Els protagonistes, però, sense imaginar-s'ho, s'endinsen en una vida veritable. Un moment ens mostra gràficament aquesta trobada: Dmitri Dmítrich Gúrov es mira a l'espill, llavors comprova per partida doble el pas del temps i l'aprofundiment vital. Anna Serguéievna, que a primer cop d'ull ens pot semblar una jove ingènua i perduda, deixa veure al llarg de les pàgines les contradiccions entre allò que desitja i allò que s'ha de fer, com es posiciona i la fermesa que mostra en certs moments. A la fi del llibre es planteja un dilema: no es pot viure d'amagat; però com es pot mostrar allò que realment una persona és? Aquest final obert i les magnífiques reflexions de Gúrov sobre la poca coincidència d'allò que sabem dels individus del nostre voltant i allò que realme...